El Consell ha aprovat el decret pel qual es regulen els fons de la caixa fixa de la Generalitat. D’aquesta manera, la quantia global del fons de la caixa fixa no podrà excedir el 7% del total de crèdits inicials del capítol II (Compra de béns corrents i despeses de funcionament), un límit que abans se situava en el 12%.
A més, amb el nou decret, no es podran realitzar, amb càrrec als fons de la caixa fixa, pagaments individualitzats per imports superiors a 5.000 euros, quan l’anterior norma, que datava de 1998, fixava el tope en 12.000 euros. Així mateix, s’estableix taxativament la prohibició de fraccionar aquests pagaments.
Durant la seua compareixença setmanal després de la reunió del Govern valencià, la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha assegurat que el decret pretén “posar ordre” front “a l’abús que s’ha dut a terme durant anys de la caixa fixa, amb quanties desorbitades que es gastaven en menjars amb la família, en Nadal o dies festius”.
Oltra, que ha apuntat que és un altre compromís complit del Seminari de Morella, ha indicat que, l’any 2014, “últim any de gestió sencera de l’anterior Govern del Partit Popular, la quantia de la caixa fixa era de 75,8 milions d’euros. L’any 2016, el primer enter de gestió del Govern del Botànic, és de 67 milions d’euros. És a dir, un estalvi de 12 milions d’euros”.
Referent a açò, la vicepresidenta ha incidit que “aquest Govern del Botànic dedica gran part del seu temps a posar ordre després d’un desori que hi ha hagut durant anys de falta de control, d’abusos, d’usos irregulars dels diners, d’utilitzar la caixa fixa com si fóra una targeta Black”. Enfront d’aquesta situació, el Consell “vol fixar vedat i ordenar aqueixes caixes fixes. Per açò, es rebaixen les quanties i es rebaixen també les possibilitats quantitatives i qualitatives de fer ús d’aquests diners”.
La nova normativa sobre la caixa fixa, que s’emmarca en la Llei de Transparència, Bon Govern i Participació, situa els límits per a la disposició d’aquests fons en línia amb la normativa vigent en la majoria de comunitats autònomes i en l’Estat.
El decret introdueix una regulació més estricta en l’autorització del pagament de determinats despeses a través d’aquesta via. En concret, fixa que no podrà aplicar-se el sistema de bestreta de caixa fixa a les despeses corresponents a publicitat i propaganda, excepte els derivats de la publicació en diaris oficials i en la premsa local quan siga preceptiu en tractar-se d’anuncis informatius per licitacions, subhastes, edictes i canvis de localització.
Tampoc es podran pagar mitjançant la caixa fixa estudis i treballs tècnics, ni despeses d’edició i distribució de publicacions institucionals, ni despeses que s’englobaven en el subconcepto227.99 “Altres treballs realitzats per empreses i professionals”.
D’aquesta manera, l’accés a les bestretes de caixa fixa queda reservat a les despeses periòdiques o repetitius, com els referents a dietes, despeses de locomoció, material no inventariable, conservació, tracte successiu i uns altres de similars característiques.