El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha destacat que “ja no ens dóna vergonya eixir fora de la Comunitat i dir que som valencians i valencianes”, al que ha afegit que “hem contribuït en alguna cosa a guanyar una batalla decisiva en aquests dos anys de legislatura”.
El conseller de Transparència ha impartit la conferència ‘Els dimonis del migdia: dubtes i certeses en l’equador de la legislatura’ en el Fórum Europa Tribuna Mediterrània, organitzat per Nova Economia Fórum, entitat independent de debat. La presentació ha sigut a càrrec de l’alcalde de València, Joan Ribó.
En la seua intervenció, el conseller ha defensat “el projecte de canvi del Govern del Botànic” i ha insistit que “sense ser perfectes, ja no ens conformem amb quatre anys de cicle polític” perquè el projecte de canvi “va obrint bretxa i sumant legitimació per a demanar en 2019 més temps, més impulsos, més complicitats i il·lusió”, ha assegurat.
Alcaraz ha al·ludit als nombrosos perills que amenacen la gestió del Consell, en l’equador de la legislatura, i s’ha referit “a la instal·lació en la rutina i l’autocomplaença com el major i més difícil d’eludir de tots” i més tenint en compte que “el pitjor llegat era una ferida en la imaginació política”.
En paraules del conseller “el passat és una força política inercial i vèncer-la exigeix més que un esforç similar a l’empleat per a activar-ho”. Per açò, en el migdia de la gestió “ens enfrontem a la labor més difícil, trobar la complicitat de la societat en aquesta obstinació”.
“El passat: una malaltia contagiosa amb tints d’epidèmia”
El conseller ha fet esment al passat rebut, al que ha qualificat de “malaltia contagiosa amb tints d’epidèmia”, a la qual nostre Consell “està fent front per a impedir el rebrot de la malaltia”, una afecció que “no es limita únicament a la corrupció, sinó a la implantació d’alguns dels trets de la globalització que més víctimes provoquen”. En aquest sentit, Alcaraz ha subratllat que “no solament hem sobreviscut, sinó que ho hem fet raonablement bé”.
Alcaraz ha fet un balanç positiu “de l’acció empresa pel Govern del Botànic per a impedir l’avanç d’aqueixa deriva”, un tractament que partia del “estat real de l’infectat”, on la política a la Comunitat “s’havia convertit en una activitat lenta, i ofegada”, ha assenyalat.
El conseller ha posat l’accent que la clau de les reformes empreses “cal cercar-la en la construcció d’una nova arquitectura lògica de funcionament i, no tant en les mesures particulars, només així hem aconseguit estabilitzar al malalt, assegurant-nos que les seues constants vitals resistisquen nous esforços”.
Prioritats: rescat de persones i recuperació de la cooperació valenciana
Durant la seua intervenció, el conseller ha realitzat un repàs per les principals actuacions que ha engegat el Consell en aquests 23 mesos entre les quals ha destacat la reducció del dèficit públic en més d’1.000 milions; l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat en els terminis legalment previstos; l’impuls d’accions estructurals per a modernitzar la funció pública, l’àrea informàtica, les fórmules de contractació o el sector públic; a més de definir un programa de reformes per a atendre les més variades necessitats i demandes.
“Tot açò -ha continuat Alcaraz- donant prioritat al rescat de persones”, ha afirmat el conseller. El 65% del pressupost està destinat a sanitat, educació i protecció social, quan la mitjana de les comunitats és del 62% i, a pesar que quasi el 22% del pressupost de la Generalitat va al pagament del deute.
El conseller ha volgut destacar també un altre dels objectius d’aquest nou Govern: “La recuperació de la cooperació valenciana després de la misèria moral rebuda, per a convertir-nos en Comunitat capdavantera en l’alineament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU”.
En aquest sentit, s’ha referit a aspectes clau de la nova cooperació a la Comunitat com la constitució del Consell Valencià de Cooperació; la nova llei de Cooperació que està en Els Corts; la regularització de la relació amb les ONGD i les aliances amb les universitats públiques i els municipis; a més d’aprovar el Pla Director en aquesta matèria per als pròxims tres anys.
Autonomia, l’eix Elx-Alacant i obertura de la societat civil
El conseller ha volgut recordar que, aquest 9 d’Octubre, se celebrarà el 40 aniversari de la gran manifestació que va defensar l’autonomia com un principi germanat amb la democràcia i ha indicat que “el Govern del Botànic reivindica aqueixa memòria i intenta avançar en la cohesió i el creixement del sentiment de pertinença a la Comunitat en un sentit democràticament valencianista”.
Com a conseller alacantí, Alcaraz ha destacat, a més, que seria positiu per al conjunt de la Comunitat que s’articulara un eix Elx-Alacant “que reequilibre la macrocefàlia generada entorn de la ciutat de València” i deixe de percebre’s Alacant “com un poble gran de l´Horta i la Vega Baixa una avanzadilla de Múrcia”.
Una altra qüestió que ha ressaltat Alcaraz durant la seua conferència ha sigut l’obertura de la societat civil en aquesta nova etapa, “tancada en la gàbia de la por o la subvenció durant dècades”, aspecte que es “ha de posar en l’haver de nostre Consell”.
“Per a açò -ha continuat el conseller- hem obert noves vies en les quals els actors s’expressen amb autèntica llibertat, una independència col·lectiva que ha aconseguit alliberar-nos dels foscos microgolpes d’Estat que eren l’instrument de la corrupció generalitzada”.
Transparència i prevenció de la corrupció: obsessions del nostre Govern
En la seua intervenció, Alcaraz també ha fet referència a la Transparència i ha assegurat que “mai es va disposar de tal quantitat d’informació com la què brinda aquest Govern a través dels seus propis mecanismes de comunicació o responent a les peticions ciutadanes”.
El conseller ha qualificat “d’instrument bàsic la creació d’un Portal de Transparència”, amb un increment continuat en el nombre de visites. “Un altre exemple significatiu de la transparència -ha dit Alcaraz- és que ara totes les declaracions d’alts càrrecs estan permanentment accessibles en el portal, així com la informació de les diverses conselleries que ha crescut exponencialment en les seues respectives webs, atès que la transparència és una obstinació transversal que va impregnant tota l’acció de govern”.
Una altra fita a l’en l’equador de la legislatura als quals s’ha referit el conseller és l’aprovació del Codi de Bon Govern “un model de promoció de regles de bones pràctiques i un avancen en la idea que hi ha un lloc entre les institucions i la societat que també ha d’identificar principis ètics i obligacions que complementen les de caràcter jurídic”.
D’altra banda, Alcaraz ha ressaltat “la gradual normalització en el funcionament” del Consell de Transparència, i ha anunciat que “acabem de presentar a aquest organisme una proposta, que esperem que es convertisca en reforma de la Llei actual, per a millorar el seu funcionament i blindar la seua independència”.
“Completarem el model -ha apuntat- amb el desenvolupament de la Llei d’Incompatibilitats, amb una Llei de Lobbys i reformes parcials de la Llei de Transparència, a més de desplegar altres polítiques públiques en la matèria, així com accions de foment de la Participació”.
Tot açò té a veure amb la prevenció de la corrupció, “una obsessió del nostre Govern”, ha assegurat Alcaraz. A més de les accions empreses fins ara, el conseller ha anunciat “la pròxima implantació d’una bústia de denúncies amb un sistema de autoencriptat que assegure la confidencialitat dels denunciants”. Al seu torn, s’ha referit a la presentació del Sistema d’Alertes Ràpides d’aquells comportaments que puguen implicar males pràctiques”.
En aquest repàs de qüestions, el conseller ha assenyalat que presentarà una Estratègia General d’Integritat, Transparència i Bon Govern modernitzadora de l’administració valenciana en l’últim període de la legislatura.
El conseller ha conclòs referint-se a la transparència i al bon govern “com a instruments de protecció col·lectiva, al servei de la lluita contra la desigualtat” perquè la seua absència “fa incrementar la inseguretat jurídica i el descrèdit de les institucions, castigant, sobretot, als més fràgils, els que no poden intervenir en els mercats dels favors”.
La transparència, ha afegit, “és la millor vacuna contra la corrupció però un corrupte tractarà d’evitar aqueixos feixos de llum”, per la qual cosa cada càrrec públic ha de ser “un agent de prevenció de riscos de corrupció”.