Anar directament a les notícies

“Marietes” d’ahir i de hui

Publicat el en Llibertat i Igualtat

Corria ja 1970 quan Francesc Oliver (Rampova), de tan sols 14 anys, va anar a la presó per “marieta”. Almenys això li van dir quan el van detindre al ser sorprès amb un home casat. La segona vegada, amb 15 anys, va ser el mateix policia que se li havia insinuat en l’interior del cinema qui el detingué. La tercera i l’última va ser als 17. Com ell, milers de persones van patir vexacions i violacions en grup, pallisses, i humiliacions que fins i tot podien acabar amb la mort, sent registrat com un suïcidi més als papers oficials.

Els temps de hui no són, afortunadament, com els de llavors. Ja no cal amagar-se en racons lúgubres i foscs. Ja ningú és enviat a presó a “rehabilitar-se” durant 6 mesos després de ser detingut a l’eixida del cinema.  Afortunadament ja no és vigent la llei de perillositat social -antigament de “vagos y maleantes”-. Va ser derogada de forma completa en 1995. Fou eixe any en que Antonio Ruiz, membre d’EX-Presos Socials, es va adonar que seguia fitxat com “marieta”. No van parar fins que en 1999 el TSJ cremà en públic, com si fora una falla, totes les fitxes de perillositat social.

Afortunadament no patim com a aquella època, però encara estem lluny de viure en una societat sense discriminació cap a les persones LGTB. Increment de l’aïllament, abús de drogues i alcohol, actituds d’autorrebuig, expressió de desesperació, comportament irregular, signes de depressió, sentiments i pensaments suïcides… tots aquests són els símptomes dels i les joves que hui segueixen patint algun tipus de ‘bullying’ per la seua orientació sexual o identitat de gènere, o potser perquè no entren dins de l’arquetip de xic o xica heterosexual.

Jokin Ceberio, amb només 14 anys, es va llançar al buit des de la muralla de Hondarribia després de patir un espantós turment durant anys en el seu institut a força de pallisses seguides d’insults per ser homosexual. Hui tindria 23 anys i tota una vida per davant. Aquesta història brutal i que va marcar les nostres consciències durant uns dies de focus informatiu és més habitual del que pensem.

No debades, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB) va presentar fa uns mesos un estudi realitzat entre joves de 12 a 25 anys d’edat que han patit assetjament escolar homofòbic. El treball ofereix dades esborronadores: el 43% dels qui pateixen l’assetjament homofòbic es plantegen el suïcidi i el 17% dels xics i xiques hostigades van intentar suïcidar-se una o diverses vegades. El més terrible és que només el 19% de joves perseguits van rebre ajuda del professorat; i el 82% de les víctimes no van informar de la situació a la família, sens dubte perquè se sentien avergonyides. És a dir, que estaven i estan soles.

Hui, 17 de maig, és un dia per a reivindicar l’eradicació de qualsevol tipus de discriminació i violència contra la diversitat afectiva i sexual. Els casos de Jokin, Francesc o Toni no fan més que recordar-nos que encara calen reparacions i memòria històrica, però també accions de les institucions per a lluitar contra la LGTBfòbia i visibilitzar la diversitat com a millor arma contra qualsevol expressió d’odi.

Fran Ferri – Diputat de Compromís a Les Corts i activista LGTB

  • Albert

    Gran article, Fran. Fem fora la intolerància del País Valencià!

  • David

    Antoni Ruiz es el Presidente de La Asociación Ex-Presos Sociales, no un miembro. Y se llama Antoni, no Antonio.