Compromís vol que la futura Llei de Transparència incloga expressament l’Església catòlica i les altres confessions religioses i que obligue a crear un registre de grups d’influència (‘lobbies’), així com que es publiquen tots els contractes del sector públic, inclosos els denominats ‘menors’ que es negocien sense publicitat.
Així s’arreplega en algunes de les 32 esmenes parcials que el diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha registrat al projecte de Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern.
Baldoví demana que la llei tinga caràcter orgànic en regular l’accés a la informació com un dret fonamental i planteja la inclusió expressa de “la Prefectura de l’Estat i la Casa Real”, encara que amb “especials garanties i limitacions”. Concretament, les reconegudes en el Conveni del Consell d’Europa sobre l’Accés als Documents Públics i altres derivades del manteniment de la seguretat nacional, la defensa i les relacions internacionals, àmbits estretament relacionats amb aquesta institució.
Dació de comptes de les subvencions
En general, reclama que la norma afecte les “entitats sostingudes amb fons públics, incloent-hi l’Església catòlica i la resta de confessions religioses reconegudes per l’Estat”. Respecte als partits, sindicats i organitzacions, vol que se’ls obligue a donar comptes de l’ús que fan de les subvencions que reben de les administracions públiques.
Pel que fa als contractes públics, demanen que se’n justifique l’adjudicació, que es publiquen també amb periodicitat mensual “els contractes menors” i “la concurrència de requisits que justifiquen determinats procediments, especialment el negociat sense publicitat, o les decisions de desistiment i renúncia dels contractes”.
A més, advoca per realitzar un inventari de béns i drets dels quals són titulars els diferents organismes públics, perquè les administracions proporcionen tota la informació en un format “obert i sense limitacions de copyright de manera que se’n permeta la reutilització pública”.
En el capítol de bon govern, proposen crear un registre de representants de grups d’interès (‘lobbies’), incloure com a infracció molt greu l'”incompliment deliberat de la legislació vigent” i, en paral·lel, eliminar-ne gran part de les quals planteja el Govern, perquè ja fan referència a l’incompliment d’altres lleis, fet que Compromís considera obvi.
Pel que fa a l’òrgan que ha de vetlar pel compliment de la llei i resoldre les reclamacions que es plantegen, defensen que siga “un ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada, que actue amb plena independència de les Administracions públiques.
Menys límits i silenci positiu
També aposta per establir un termini de tres mesos per a resoldre i notificar les resolucions, transcorregut el qual “s’entendran estimades per silenci administratiu positiu”, en contra del silenci negatiu que preveu el projecte del Govern. Segons el projecte de llei, si es compleix el termini màxim per a la resolució (dos mesos) sense que aquesta s’haja dictat, s’entendrà que és desestimada, obrint la via a la presentació d’un recurs contenciós administratiu.
En el cas que la informació que se sol·licita estiga en fase d’elaboració, Compromís suggereix que en la resposta s’indique la data aproximada en la qual es podrà tenir-ne accés. Així mateix, plantegen que les sol·licituds no hagen de ser motivades
Si la informació requerida conté dades especialment protegides en els termes de la normativa de protecció de dades personals, demanen aplicar un “test de dany”, per a determinar l’interès que se salvaguarda amb la limitació o si preval l’interès públic en la divulgació. També volen que, quan la causa per a no publicar deixe d’existir, es publique obligatòriament la informació o es fixe un límit de temps perquè deixe de ser no publicable.