El saló en Pere Aragonés de la Vila Joiosa es va omplir de gom a gom per a escoltar Rafael Climent, alcalde de Muro per la coalició Compromís, qui va exposar amb to seriós i de forma molt clara i entenedora els principals arguments amb què Christian Felber, teòric del moviment ‘common good’, el bé comú, fonamenta les seues idees, cada volta més ben conegudes i que la població del Comtat, liderada per Climent i el seu equip, ha dut a la pràctica amb un fulminant èxit en tots el àmbits.
Aquests principis estan basats en l’humanisme de tall clàssic i en el sentit comú i pretenen ser una superació dels sistemes econòmics fracassats (comunisme) i dels vigents (economia de mercat), vistos els índexs de desequilibri i injustícia que generen, tal com s’està comprovant en la societat espanyola arran de la crisi, o en qualsevol país del tercer món, amb crisi o sense crisi.
Aquests principis, que han de representar valors humans, són els següents: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió. Les empreses que s’acullen a aquests principis han de poder obtenir beneficis legals que les facen capdavanteres respecte de les regides pels valors associats al lucre econòmic.
L’economia actual mesura l’èxit econòmic amb els beneficis. Aquestes mesures deixen de banda els éssers humans i el medi natural: no diuen res sobre si hi ha guerra, si el sistema polític és una dictadura, si exhaurim els recursos del medi natural, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa forma, d’una empresa no sabem res sobre les condicions dels seus treballadors, o de l’impacte de la seua activitat sobre el medi ambient.
El balanç del bé comú mesura com una empresa viu: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la pràctica democràtica amb els treballadors, els proveïdors i clients.
Multiplicació de l’associacionisme a Muro
En una segona part de la seua intervenció, el batle de Compromís va fer referència a la pròpia experiència i va donar unes quantes dades molt significatives: Muro és el tercer poble valencià en creixement demogràfic, l’associacionisme municipal s’ha multiplicat (es passa de dèsset associacions a cinquanta en una dècada), s’ha pogut dotar d’equipaments capdavanters (com un centre per a malalts d’alzheimer, únic en la comarca) gestionats de forma descentralitzada, i d’altres.
També es va referir a l’estil de fer política pactista, oberta, transversal i eficient (el 85% de les propostes han eixit endavant) i va presentar alguns dels èxits empresarials producte d’aquesta forma de gestió (com ara els cellers de vi “cellers de la muntanya”).
La xarrada va dur al col·loqui que es va allargar trenta minuts més. L’organització de l’acte va anar a càrrec de la llibreria La Vila Llibres, que s’ha felicitat per l’èxit obtingut a Muro.