Anar directament a les notícies

Oltra aposta per la ‘transversalitat en l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano

Publicat el en Governs amb Compromís Sanitat i Benestar

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat la “transversalitat” de l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano. L’elaboració ha començat amb el treball derivat de la jornada sobre l’Estratègia Valenciana per a la igualtat i la Inclusió del Poble Gitano, que ha inaugurat aquest dimarts.

En aquesta jornada, organitzada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, participen els diferents agents implicats, com conselleries, entitats, experts i municipis, amb la intenció de traçar conjuntament un seguit de mesures que contribuïsquen a avançar en la igualtat per al poble romaní.

La vicepresidenta ha explicat que aquesta jornada és “el punt de partida, en col·laboració amb totes les entitats representatives, sobre el qual abordar aquelles qüestions pendents per a la integració d’aquest col·lectiu”. “Es tracta de posar a les persones al centre i treballar per a elles, d’una forma integral. L’eradicació de la desigualtat s’ha de fer conjuntament, treballant les diferents administracions juntes i fent un treball transversal”, ha assenyalat.

Oltra ha assegurat que l’objectiu “és tenir una Estratègia Valenciana que siga el nostre full de ruta pel que fa a les polítiques per a la igualtat i la inclusió del poble gitano, que estarà integrada dins el Pla Valencià d’Inclusió i Cohesió Social que s’està treballant des principis d’aquest any”, coordinat per la direcció general d’Inclusió Social.

Segons ha subratllat la vicepresidenta, resulta “molt important que l’Estratègia Valenciana estiga treballada coordinadament entre les administracions i les entitats” i que a part dels quatre eixos fonamentals que marquen Europa i Espanya, incloga la lluita contra “l’antigitanisme, que és l’arrel de moltes situacions de discriminació i desigualtat que viu el poble gitano”.

A més, ha manifestat que ha d’incidir també en la inclusió de la cultura gitana “com un element de riquesa i diversitat cultural de la cultura valenciana”. Per a Mònica Oltra, la identitat gitana és un fet cultural, “una manera de ser valenciana i valencià i que hem de treballar perquè siga un fet”.

Aquesta Estratègia Valenciana abordarà qüestions com la millora de la qualificació professional, l’accés al mercat laboral, la reducció del percentatge de llars de famílies gitanes considerats com infrahabitatges i la reducció de les desigualtats socials en l’àmbit de la salut, segons ha explicat la vicepresidenta .

Així mateix, ha defensat que, a més d’abordar aquestes qüestions, considera important per avançar en la integració “el reconeixement de la llengua romaní, pròpia del poble gitano, com a llengua pròpia, junt amb el valencià i el castellà, ja que és un gest que serveix per visibilitzar la realitat i la història d’aquest col·lectiu, que és del que es tracta”.

Segons la seua opinió, la posada en marxa d’aquesta estratègia és necessària perquè el poble gitano és un dels col·lectius que més ha patit l’exclusió a tot el món i, tot i els significatius avenços de les últimes dècades, l’exclusió continua, per la qual que considera fonamental “sensibilitzar la població denunciant el racisme i convidant a desfer estereotips i prejudicis”.

Igualtat d’oportunitats

La vicepresidenta Mónica Oltra s’ha compromès a “promoure mesures que reduïsquen la desigualtat que afecta les persones gitanes, especialment en l’àmbit educatiu, tan important per a la igualtat d’oportunitats de les futures generacions”.

Igualment, ha mostrat l’interés del Consell d’afavorir la “participació activa de gitanos i de gitanes a tots els àmbits i espais de la nostra societat ia lluitar contra la discriminació i la creixent gitanofóbia, que limita el desenvolupament personal i professional de les gitanes i els gitanos, atempta contra la dignitat de les persones i vulnera drets fonamentals”.

Oltra també ha defensat que combatre la desigualtat educativa implica trencar el cercle de la pobresa i l’exclusió, “però això també implica incorporar la història i la cultura gitana al currículum escolar, perquè cal visibilitzar que la comunitat gitana és una part i ha d’estar present en un sistema educatiu més inclusiu i integrador, avançant cap a un millor coneixement de la comunitat gitana, la qual cosa contribuirà, sens dubte, a combatre prejudicis i estereotips”.

Així mateix, ha advocat per la millora de la qualificació professional i l’accés al mercat laboral, així com per lluitar contra la segregació residencial i les desigualtats socials en l’àmbit de la salut, entre d’altres aspectes fonamentals, per una vida en igualtat de condicions.

D’altra banda, ha indicat que les dones gitanes “són i han de ser una peça fonamental en aquest pla, no només perquè som la meitat de la població, sinó perquè és des del foment de la igualtat i la diversitat des d’on hem de partir i treballar” . En aquest sentit, ha matisat que “són precisament les dones, i especialment les dones gitanes del segle XXI, les impulsores dels canvis i també les que mantenen i transmeten els valors de la seva cultura”.

Cal destacar que les taules temàtiques de les jornades serviran com a base per a configurar grups de treball de cara a l’Estratègia Valenciana. Cada grup comptarà amb persones de diferents perfils: treballadors de les administracions; representants i professionals de les entitats i experts.

Així, hi haurà persones dinamitzadores encarregades de coordinar cada grup, organitzar els debats i la forma en què es concreten i prioritzen les propostes. El procés de participació durarà aproximadament un mes i mig a partir del dia de la jornada. Amb els seus resultats, el grup expert de la Universitat d’Alacant farà un informe final que servirà de base de l’Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano.