Bota al contingut principal

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha activat una sèrie de mesures per a minimitzar els efectes negatius de la LOMQE al sistema educatiu valencià des del curs 2015-2016. Cal recordar que la valenciana havia estat la comunitat autònoma que més havia desenvolupat la Llei Wert durant l’antic govern i les mesures que s’han adoptat, dins de la normativa, han tingut com a objectiu minimitzar els efectes negatius, en la mesura del possible, d’aquesta normativa.

El conseller Vicent Marzà ha declarat hui: “Estem d’acord en les raons de les mobilitzacions de la comunitat educativa valenciana de hui respecte a la LOMQE. La nostra tasca com a Administració és continuar explicitant al Ministeri les raons per les quals aquesta llei és contraproduent per a l’educació valenciana, per què creiem necessària la seua derogació i per què, fins que això no es produesca, continuem amb tots els mecanismes activats per a minimitzar els seus efectes al nostre territori”.

Els canvis establerts van estar aprovats per unanimitat pel Consell Escolar Valencià el curs passat, que està integrat per representants de tota la comunitat educativa. Un fet inaudit en aquell moment.

Canvis per a millorar la qualitat educativa en Infantil i Primària

Des del curs 2015-2016 s’ha posat a l’abast dels centres d’Infantil i Primària la possibilitat d’ampliar les classes de 45 a 60 minuts, si ho consideren. Aquesta mesura ha estat també una recomanació, tenint en compte els resultats negatius de les sessions de 45 minuts del curs passat.

Es va eliminar l’obligatorietat d’impartir una assignatura no lingüística en castellà al Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià. Els centres educatius que han decidit adoptar aquesta mesura ho han fet i si han considerat que, pel seu context sociolingüístic, cal impartir una àrea no lingüística en castellà, ho han pogut fer també.

S’ha modificat la coordinació docent a les escoles per a recuperar una millor comunicació entre el professorat amb les reunions de coordinació docents que es consideren necessàries.

Canvis per millorar la qualitat educativa a Secundària i Batxillerat

Els programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment (PEMAR) detallats a la LOMQE per a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge no tenien continuïtat en 4t de l’ESO. S’han assegurat programes de continuïtat d’aquest tipus per al curs 2016-2017 en 4t de l’ESO, per tal que aquest alumnat no perda el tractament educatiu específic que ja tenia determinat en 3r per a combatre el fracàs escolar.

Des del curs passat es va realitzar una ampliació horària de les assignatures troncals optatives de 1r de Batxillerat per a garantir una millor base de coneixement d’àrees fonamentals i que l’alumnat tinguera una bona preparació per al seu accés a l’educació superior. Les assignatures troncals optatives s’incrementen en una hora lectiva a la setmana i es passa de 3 a 4 hores setmanals. Aquesta mesura s’ha adoptat perquè la Comunitat Valenciana és l’única comunitat autònoma on s’havia rebaixat a 3 hores les assignatures troncals i s’ha pal·liat el problema.

Mesures per a minimitzar els efectes negatius de les ‘revàlides’ de 3r i 6é de Primària

Educació va realitzar el curs passat una avaluació de l’alumnat de 6é de Primària basada en millorar l’aprenentatge de l’alumnat valencià seguint la normativa, però sense promoure rànquings als quals s’aspira des del Ministeri d’Educació. El conseller Vicent Marzà ja va dir respecte d’això: “Ací estem per avaluar el sistema educatiu valencià, per a contribuir a la seua millora i per a assegurar l’aprenentatge de qualitat de l’alumnat. La revàlida que es planteja des del Ministeri no contribueix a cap d’aquests objectius”. El secretari autonòmic, Miguel Soler, va afegir: “Està més que demostrat que les proves-rànquing tipus la revàlida del Ministeri no tenen cap sentit pedagògic i, per això, ens adequarem a la LOMQE, amb una avaluació per a millorar la qualitat educativa”.

El conseller Marzà, ja va avançar en la Conferència Sectorial d’Educació, del 13 de maig de 2016, que l’enfocament que l’Administració educativa valenciana donaria a l’avaluació de l’alumnat de 6é de Primària seria per a millorar en la qualitat educativa: “Estem totalment en desacord amb la LOMQE i amb el planejament de proves com les de la revàlida i ho estem perquè, des del punt de vista pedagògic, no tenen cap sentit fer de l’educació que estem construint un referent a seguir”.

Per tal de realitzar l’informe individualitzat, Educació va facilitar al professorat un model de prova perquè servira per a ampliar l’avaluació continuada que fan del seu alumnat.

D’aquesta manera van ser els tutors i tutores, com a màxims coneixedors de la progressió d’aprenentatge continuat del seu alumnat, els qui realitzaren els informes on es comprovà el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Una vegada realitzats els informes, les famílies els van rebre per conéixer els resultats de l’aprenentatge dels seus fills i filles.

Així mateix, Educació va preparar una avaluació mostral del sistema educatiu valencià amb l’objectiu de garantir la qualitat educativa en l’aprenentatge de l’alumnat.

Aquest model d’avaluació de 6é de Primària també es va establir en altres autonomies com ara Andalusia, Astúries, Cantàbria, Aragó, Balears Extremadura i Castella-la Manxa.

Mesures per a minimitzar els efectes negatius de les ‘revàlides’ de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat

El passat mes d’agost, la Generalitat va mostrar la seua oposició al decret de proves impulsat pel Ministeri, ja que, en paraules del secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miguel Soler: “No té cap sentit fer revàlides a l’ESO o a Batxillerat per a obtindre la titulació corresponent i, en canvi, es pot obtindre el títol, per exemple, de Medicina sense cap tipus de prova externa. Sembla que s’estiguen aplicant proves obsoletes i que no funcionen des de fa dècades, que contrasten amb la idea que nosaltres tenim d’un sistema educatiu innovador i de qualitat”.

Des de la Conselleria s’ha explicat que “nosaltres confiem en el professorat i les avaluacions continuades que fa. Amb aquestes revàlides que són proves externes, el Ministeri torna a demostrar que no confia en el professorat”.

Així mateix, al principi d’octubre es va celebrar una reunió de totes les direccions generals d’Universitat de les comunitats autònomes on es va demanar al Ministeri la pròrroga, almenys un curs més, de les Proves d’Accés a la Universitat pel fet que l’Avaluació Final de Batxillerat té per al present curs un caràcter transitori i no té efectes acadèmics per a obtindre el títol de Batxillerat.

Respecte d’això, la directora general d’Universitat, Investigació i Ciència, Josefina Bueno, va declarar: “L’actuació irresponsable del Ministeri l’únic que provoca és un greuge enorme per a les administracions autonòmiques, el professorat i, sobretot, per als estudiants de 2n de Batxillerat que, amb el curs començat, encara no sabem com s’han de preparar”.