Anar directament a les notícies

La Renda Valenciana d’Inclusió podrà ser indefinida i no exigirà la residència legal per a poder sol·licitar-la

Publicat el en Governs amb Compromís Llibertat i Igualtat

La nova llei de Renda Valenciana d’Inclusió, la prestació que substituirà la renda garantida de ciutadania, permetrà que aquesta ajuda tinga caràcter indefinit, quan la situació de la persona que la sol·licite es mantinga en el temps, i ampliarà els requisits per a poder demandar-la, de manera que serà suficient comptar amb la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per a poder ser titular de la mateixa.

L’esborrany de l’avantprojecte de la llei ha sigut presentat este dilluns per la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui ha destacat que amb aquesta llei es compleix un dels objectius fundacionals del Consell del Botànic que és “rescatar persones”, creant una ajuda que servisca “realment per a acabar amb la situació que viuen moltes famílies”.

En aquest sentit, ha recordat que quan van arribar al govern, existia una situació de vertadera “alarma social”, amb un població empobrida, amb una taxa d’atur el 20,2%, que s’eleva al 42% en el cas dels més joves, i amb una llista d’espera per a la tramitació de la renda que en algun moment va arribar a les 20.000 persones i amb retards de fins a 2 anys.

Oltra ha explicat que davant aquesta situació es va engegar un pla de xoc, que va incloure la consideració de la renda com un dret subjectiu, i la consegüent declaració d’aquesta partida pressupostària com a crèdit ampliable, i l’aprovació d’un decret llei per a agilitar tràmits, i que ha permès que 12.358 noves persones puguen accedir a aquesta prestació.

Arribar a més persones

La vicepresidenta ha explicat que amb l’elaboració d’aquesta llei, el Consell va més enllà per a superar una renda, “que no garanteix els drets de moltes persones perquè és molt restrictiva en l’accés, concedeix una quantia insuficient per a viure, i que obliga als seus beneficiaris a seguir un pelegrinatge per a aconseguir més ajudes i està altament burocratitzada”.

Enfront d’aquest model, la nova llei impulsa una renda que arribarà a més persones, ja que es flexibilitzen els requisits d’accés, sent necessari només un any d’empadronament, enfront dels 24 mesos actuals, exigint unicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per a tenir dret a la mateixa, i ampliant l’edat de para poder sol·licitar-la als 18 anys alhora que s’elimina el límit d’edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d’entre 25 i 65 anys.

Oltra ha destacat, entre les novetats que incorpora el nou text normatiu, el fet que es contemple la possibilitat que la renda tinga caràcter indefinit, quan fins ara hi havia un límit de 3 anys, amb una cadència de dues. “La renda haver de permetre a les persones refer el seu projecte de vida, i per tant no és viable posar dates de caducitat, ni terminis aleatoris de renovació”, ha manifestat.

L’esborrany de llei també contempla la creació de diferents tipus de renda, així hi haurà una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80% del salari mínim interprofessional, i una segona d’Inclusió Social, que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.

Així, l’import d’aquesta serà de 531 euros en el cas d’un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d’inserció o d’acompanyament com en els quals sí ho requerisca, i en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-ho mantindrà l’ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.

Principals novetats

Oltra ha assenyalat que la nova llei també aposta pel municipalisme, en el sentit que reconeix als municipis “com a actor principal d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, així com per a liderar els programes d’inclusió i la coordinació tècnica i administrativa” i ha indicat que aquest principi ja s’arreplega en els pressupostos de la seua Conselleria per a l’any pròxim.

En aquest sentit, ha explicat que enguany s’ha previst un pressupost de 52,1 milions d’euros, un 62% més que en 2016, que anirà directament als ajuntaments amb l’objectiu de recuperar “els serveis socials municipals, com una vertadera atenció de proximitat”, a través de la contractació de nou personal que permeta la constitució d’equips base multidisciplinaris.

Entre les millores que arreplega l’esborrany, també s’inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tenir el mateix domicili, sempre que els serveis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, de manera que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l’educatiu o el d’habitatge, sense necessitat d’haver de fer tràmits addicionals.