Anar directament a les notícies

Educació proposa la convocatòria de 4.946 places d’oposicions docents per a 2018 i per a 2019

Publicat el en Educació i Cultura Governs amb Compromís

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha proposat, a la Comissió Tècnica de Seguiment d’Oferta Pública, la convocatòria de 1.250 places de lliure accés per a Infantil i Primària en 2018 i 2.283 de Secundària i altres especialitats per a 2019: la resta de places, 1.413 són de promoció interna.

Aquestes xifres són fruit del càlcul de places tenint en compte que el Govern espanyol prohibeix convocar-ne més del que marca en la taxa de reposició, ja que autoritza només a ocupar aquelles que queden lliures per jubilació o forces majors.

Segons el conseller Vicent Marzà, “instem el Govern espanyol que suprimesca la limitació que suposa la taxa de reposició i així poder convocar més places”.

L’objectiu de la conselleria és incrementar l’estabilitat de les plantilles docents valencianes i convocar les places de manera concentrada perquè els aspirants tinguen més oferta, més temps per a preparar-se i saber en previsió fins al 2019 quantes places i de quines especialitats es convocaran: “Com ja vam dir a la Mesa Sectorial, seguim pensant que és millor per a qualsevol opositor saber amb previsió quantes places i quan es convocaran de la seua especialitat, que anar fent convocatòries amb poca oferta durant tres anys”, ha afirmat el secretari autonòmic, Miquel Soler.

Per a 2018, s’ha proposat convocar places de lliure accés d’Infantil i Primària distribuïdes de la següent manera: 400 d’Educació Primària, 300 d’Educació Infantil, 200 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Anglés, 80 d’Educació Física, 60 de Música i 60 de Pedagogia Terapèutica.

Pel que fa a la convocatòria de 2019, destinada a cossos de professorat d’ensenyament secundari i altres especialitats, s’ha determinat proposar 1.505 places de lliure accés per a professorat de Secundària de 31 àrees d’ensenyament, 470 de 21 cicles de Formació Professional, 75 d’escoles oficials d’idiomes, 37 de catedràtics de Música i Arts Escèniques, 98 de professors de Música i Arts Escèniques i 98 de professorat d’Arts Plàstiques i Disseny. La resta, aproximadament unes 1.500, són de promoció interna.

D’aquesta manera, la Conselleria d’Educació pretén donar major estabilitat a la plantilla docent, la qual cosa repercutirà en una millora de la qualitat educativa, ja que els centres disposaran d’un major nombre de personal funcionari de carrera i els funcionaris de carrera podran optar a destinacions definitives.

A més, l’Administració educativa ha proposat, per a intensificar l’estabilitat de les plantilles, que el professorat interí que ocupa vacants en centres educatius, continue en eixos centres si així ho confirma, per tal d’evitar que hagen de canviar d’escola o institut cada any i garantir així una major implicació dels docents en els projectes educatius dels centres on treballen.

  • Néstor Banderas

    Voldria fer un apunt al voltant de l’últim paràgraf. Si els interins poden tornar a ocupar places que ja han ocupat per estabilitzar plantilles, què passa amb els interins que tenen una lloc superior a la borsa que no pogueren optar per eixes vacants perquè no havien eixit abans? I més encara: què passa amb les comissions de serveis que poden demanar els funcionaris de carrera? Es donaran abans que les acceptacions dels interins? I amb els funcionaris de carrera, obligats a romandre dos anys (com a mínim, pero en són més realment) en un destí llunyà, sense poder optar a centres prop de casa si no tenen condicions de salut concretes o familiar, mentre persones que no han obtingut plaça (interins) treballen a prop? Us doneu compte que s’ha de solucionar açò d’alguna forma? No pot ser que el col·lectiu interí, amb tot el respecte, vaja per davant quant a privilegis, que els funcionaris de carrera. Caldria inventar algun tipus de concurs intern per tal que el funcionaris accedisquen a places prop de casa, sempre abans que els interins. Les regles de joc són perfectibles, però són les que són, i tots hi participem.

    • Joan-Vicent Geribés

      Company, caldria que perquè uns pugueu gaudir de, com tu mateix anomenes, “privilegis”; que aquests no es bastisquen a partir del sofriment dels altres.

      • Néstor Banderas

        No acabe d’entendre el teu comentari. Jo sóc funcionari en pràctiques, he tingut sort (i moltes hores estudiades) i no he hagut de ser interí. Simplement dic que el sistema és com és i quans fem unes oposicions sabem què podem esperar, i tot i que el sistema s’ha de millorar molt, és el que hi ha i no es pot capgirar la situació a mitjan curs. Així com un interí no pot tindre més facilitat per a treballar prop de casa que un funcionari de carrera, crec que és lògic. Es pot estabilitzar plantilles traient totes les places necessàries del sistema per oposició (o fins i tot per una oposició diferent en què els guarden la nota als interins, que crec que seria allò més lògic), i així reduir l’estabilitat. Però enfrontar els treballadors no.