Bota al contingut principal

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, defensarà aquest divendres davant el Consell Europeu d’Ocupació, Assumptes Socials i Inclusió (EPSSCO) les al·legacions espanyoles que el conjunt de les comunitats autònomes han consensuat, en relació al document del Consell Europeu, per a tractar d’acabar amb les desigualtats entre homes i dones. A més, l’organisme europeu ha acceptat la petició que la intervenció de la vicepresidenta siga en valencià.

En aquest sentit, ha assenyalat que “és important que Europa es construïsca des de les diferents identitats” i aquesta és una “oportunitat de posar damunt de la taula que la Unió Europea té una diversitat cultural que, lluny de ser un obstacle, és una oportunitat. La diversitat cultural és alguna cosa que ens defineix com a espai geopolític, que ens enriqueix i ens fa únics en el món”, ha remarcat.

L’escrit que aquest divendres s’exposarà en el Consell Europeu ha sigut elaborat partint de la base d’un document pensat i treballat en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, consensuat posteriorment amb la resta de departaments del Consell i amb la resta de comunitats autònomes que s’han adherit, en la seua majoria, a la totalitat del text.

Així, es pretén presentar davant el Consell Europeu una guia per a acabar amb les desigualtats entre homes i dones en el terreny laboral, i que segons el parer de la consellera “està mancat d’una major implicació de les institucions comunitàries i estatals”. Així, ha advertit que el document, encara que compta amb “bones intencions” serà de “difícil aplicació sense les adequades polítiques expansives i d’inversió per part de les institucions europees i estatals”.

La vicepresidenta ha destacat la importància que la Comunitat Valenciana es convertisca en la veu del conjunt d’Espanya davant de la Unió Europea en un tema de tanta transcendència, que s’ha incrementat amb la crisi, que ha sigut especialment dura “amb les dones, la joventut i les persones parades de llarga durada”, que són les que més han patit les conseqüències d’una situació que té en “la desocupació la seua xacra més apressant”.

Aquesta realitat, al seu judici, fa que no siga suficient amb una declaració de “bones intencions”, sinó que ha d’anar acompanyada “mesures i garanties més concretes” en la línia d’allò establert en la normativa estatal i en els tractats i convenis internacionals que estableixen per als països signataris “certes obligacions respecte de la igualtat salarial, la no discriminació en l’accés al mercat laboral o la necessitat i invertir més en accions formatives que ajuden a les dones”, ha insistit.

En aquest sentit, ha recordat que el “Consell del Botànic ha sigut el primer a crear una Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, com a estendard de quines són les seues prioritats”, i ha afegit que entre les primeres mesures que es van adoptar va ser la creació de Taula per a adoptar mesures a favor de la igualtat salarial o s’estan elaborant iniciatives, com la Renda d’Inclusió Valenciana, que cerquen posar fi a situacions de precarietat laboral, que afecten majoritàriament les dones.

Relacions institucionals

D’altra banda, s’ha aprofitat la trobada del divendres per a elaborar una agenda de treball i promoció de la imatge valenciana en les institucions espanyoles a Europa, així com en les mateixes entitats comunitàries. Així, la vicepresidenta Mónica Oltra ha mantingut una trobada amb l’ambaixadora d’Espanya a Bèlgica, Cecilia Yuste, l’ambaixador permanent d’Espanya davant de les institucions europees, Pablo García–Berdoy, i el diputat del Parlament flamenc Bart Somers.

La vicepresidenta ha explicat que un dels objectius d’aquestes trobades és “millorar la imatge valenciana davant de les institucions europees, ja que aquesta està molt maltractada per tot el que ha passat durant els últims anys” relacionat amb els escàndols de corrupció.

A més, la intenció d’aquestes reunions és “millorar la coordinació de les polítiques perquè les decisions que es prenen a Brussel·les tenen un impacte en les comunitats autònomes i en els municipis que són els que treballen directament amb les persones”.

Amb els representants espanyols a Brussel·les i davant la UE i amb el diputat flamenc també s’ha tractat les accions del Consell i les seues reclamacions al Govern d’Espanya en qüestió d’asil i recepció de persones refugiades. En concret, la consellera ha lamentat la “passivitat” de la UE i del Govern central i ha recordat que, un total d’11 comunitats autònomes, van donar suport a un manifest liderat per la Generalitat Valenciana per a demanar a l’Executiu central un canvi en les polítiques d’asil.