Anar directament a les notícies

Oltra: “El Consell serà còmplice de l’Estat en la lluita contra la violència masclista si hi ha compromisos ferms”

Publicat el en Governs amb Compromís Llibertat i Igualtat

La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que el Govern de la Generalitat serà “còmplice” de l’Estat espanyol “en la lluita contra la violència de gènere i masclista sempre que hi haja compromisos ferms” a la matèria i “un discurs que vaja acompanyat de propostes concretes i decisions”.

Oltra ha comparegut al Senat, a la Comissió General de Comunitats Autònomes, per debatre sobre la constitució d’un Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i, les seues primeres paraules, han estat per recordar els noms de les tres valencianes que han mort enguany víctimes de la violència masclista, perquè “el que no s’anomena, no existeix”.

“No vull oblidar aquests noms”, ha afirmat la vicepresidenta, que ha assenyalat la necessitat d’un pacte d’estat contra la violència de gènere i masclista basat en “el canvi cap a un paradigma feminista, d’igualtat real i efectiva entre dones i homes” i ha defensat que la lluita contra la violència de gènere i masclista “ha de quedar fora de la confrontació partidista i la polarització política”.

El Consell, ha afirmat, vol treballar en aquesta línia, però el Govern espanyol ha de “reflexionar sobre qüestions que són de la seua competència, com l’ordre de protecció, la necessitat de treballar amb els agressors perquè no tornen a agredir més dones, millorar els ajuts a la xarxa de la seguretat social o millorar les polítiques de prevenció, ja que el pressupost aquest any ha disminuït un 10%.

Ha defensat, igualment, la necessitat que les administracions adopten un paper més proactiu. “No hem d’esperar que vinguen elles, hem d’anar a buscar les dones” que es troben en aquestes situacions per ajudar-les, “alhora que s’ha de seguir interpel·lant al conjunt de la societat perquè s’impliquen a denunciar aquestes situacions i en acabar amb la desigualtat, que és el germen de les agressions”, ha indicat.

La violència de gènere, ha explicat, és conseqüència d'”una estructura social patriarcal basada en la desigualtat i discriminació per raó de gènere i, en aquest sentit, ha advocat perquè la deconstrucció del patriarcat s’ha de fonamentar en “la coeducació i la ruptura de rols, que oprimeixen les dones, i la posada en valor i empoderament dels rols associats tradicionalment a les dones i la desvinculació dels homes a la cultura de l’agressivitat i la competitivitat”.

“Cal assumir que la violència de gènere no és una xacra, sinó la conseqüència directa de la desigualtat entre homes i dones, de les relacions de subordinació de les dones cap als homes”, ha afirmat, i ha afegit que aquest és un els principis en què es vol començar a treballar en el pacte valencià contra la violència de gènere i masclista que la vicepresidenta ha impulsat.

Segons la seua opinió, cal incloure en l’agenda política de les administracions públiques la transformació social que permeta un canvi de paradigma. “Un canvi estructural, -ha precisat-, que garantisca l’equilibri facilitant la incorporació dels homes a l’esfera privada, amb mesures com els permisos iguals, intransferibles i irrenunciables per naixement o adopció i polítiques que vetllen per la presència equilibrada de dones en l’espai públic, especialment, en aquells que encara avui segueixen reservats majoritàriament per als homes”.

Mesures de la Generalitat

Pel que fa a les mesures i accions de la Generalitat Valenciana en la lluita contra la violència de gènere i masclista, la vicepresidenta del Consell ha assegurat que és una prioritat del Govern valencià, “consensuada per unanimitat reiteradament per les Corts Valencianes”.

Entre les mesures més importants en aquesta línia d’acció, Mónica Oltra ha destacat “el canvi de la llei que obligava a les dones víctimes de violència de gènere a triar entre pagar els seus impostos, per poder accedir als ajuts públics, o omplir la nevera, per donar de menjar a les seues filles i fills”.

Un canvi en la llei que, al seu parer, va suposar “trencar amb la categoria de víctimes de primera i víctimes de segona”. Actualment, ha explicat que les ajudes per a dones víctimes de violència de gènere s’han duplicat des de 2015, “són inembargables com a dret subjectiu de les dones i compten amb crèdits ampliables, perquè els drets no poden estar subjectes a disponibilitats pressupostàries”.

Així mateix, ha recordat que el 2015, el Govern valencià va crear les unitats d’Igualtat en totes les conselleries per garantir la transversalitat i l’aplicació de la perspectiva de gènere en totes les nostres polítiques públiques.

A més, ha posat èmfasi que el Consell considera fonamental la coeducació per a la sensibilització, conscienciació i prevenció de futures actituds i comportaments masclistes.

Per això, ha indicat, des del present curs tots els centres educatius de primària i secundària compten amb la figura del coordinador o coordinadora d’Igualtat. Fins i tot els departaments de salut tenen una unitat responsable per coordinar les accions de sensibilització per garantir que els centres de salut siguin espais lliures i segurs.

Igualment, ha assenyalat, “hem augmentat els recursos”, i ha destacat el canvi de l’enfocament de les campanyes institucionals que fins ara anaven destinades exclusivament a dones, “concretament, a les dones víctimes responsabilitzant-les de la seua situació”. Ara, el nou enfocament, “interpel·la tota la societat per acabar amb la violència de gènere amb campanyes destinades als i les adolescents, com ‘NoemToqueselWhatsApp’, o, fins i tot, d’altres de destinades directament als homes, com ‘Un home de Veritat’.

En l’àmbit sanitari, la Generalitat ha implementat una tria universal a partir dels 14 anys per a la detecció precoç de la violència de gènere que ha permès detectar el doble de casos que en anys anteriors per part de l’administració sanitària.

A les mesures de prevenció i detecció del Consell, Mónica Oltra ha sumat els canvis en la intervenció integral a les dones víctimes de violència de gènere, amb l’ampliació de places i nous recursos, la creació d’una xarxa específica d’atenció a dones amb patologia dual i víctimes de violència de gènere, la incorporació de la figura professional de psicologia infantil per atendre individualment els fills i filles de dones víctimes de violència de gènere.

Els recursos residencials, ha manifestat, “han de ser una excepció per raons de seguretat o de rehabilitació biopsicosocial de les dones víctimes de violència de gènere. Garantir la vida independent de les dones és la prioritat fonamental”.

En la mateixa línia, les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles, ha subratllat la vicepresidenta, “són un col·lectiu prioritari en l’accés als programes i ajudes de la Generalitat”.

Així, ha posat com a exemple la llei de la funció social de l’habitatge de la Generalitat que permet garantir l’alternativa habitacional a les dones víctimes de violència de gènere que no necessiten estar en el sistema d’atenció integral i, també, l’exempció de les taxes universitàries per als fills i filles de víctimes de violència de gènere des del present curs.