“Necessitem una PAC mediterrània, per a professionals i joves, que tinga en compte la innovació i que torne a connectar amb el sector agrari”. És la conclusió plantejada per la consellera Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en la conferència Construint la PAC del futur 2020, celebrada aquest dilluns i dimarts a Madrid amb la participació de totes les comunitats autònomes i el comissari europeu Phil Hogan.
Cebrián, que ha arribat a la conferència amb un document que té el suport de les organitzacions agràries i el Ple del Consell, ha transmès la convicció que la Política Agrícola Comuna (PAC) europea necessita “una reforma, no solament una revisió”. De partida, ha defensat un significat suport públic pressupostari a una política que contribueix al desenvolupament rural i, en conseqüència, a un desenvolupament territorial equilibrat i sostenible, i que ha de contribuir a més a canviar un model productiu adaptat als reptes presents i futurs. Especialment al major d’ells, el del canvi climàtic.
En aqueixa direcció, ha manifestat acord sobre la continuïtat del primer pilar de la PAC, però revisant a fons els pagaments directes, en la qual es plantege “qui i com es reben” i es desvinculen de referències històriques. Respecte al segon pilar, ha apostat per potenciar-lo i reforçar-lo per a millorar i modernitzar les estructures de producció, la diversificació econòmica de les economies rurals i la protecció dels espais naturals que se solapen en bona mesura amb zones agràries.
La consellera ha advocat també per la simplificació dels conceptes i models de gestió administrativa de la PAC, “que no es poden anar canviant cada cert temps”, per a evitar la desafecció dels agricultors en aquest aspecte.
Elena Cebrián ha plantejat en la conferència de Madrid tres reptes fonamentals de la PAC i ha apuntat mesures per a afrontar-los. En primer lloc, la volatilitat dels mercats, que requereix anar cap a sistemes d’assegurament de rendes i de mercats quan siguen necessaris i en tots els sectors; millors mecanismes de prevenció i gestió de crisi, i facilitar la concentració de l’oferta a través de les organitzacions de productors i interprofessionals, proposant un pagament associat específic per a açò.
En segon lloc, una producció agrària respectuosa amb el medi ambient, mitjançant una normativa que siga compatible amb els cultius mediterranis; el foment de les mesures agroambientals amb objectius fàcilment quantificables; el suport a les zones amb limitacions naturals, així com mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic i noves mesures de gestió de riscos.
En tercer lloc, arribar al reequilibri en la cadena agroalimentària, amb mesures orientades a dos objectius clars: reforçar la posició negociadora dels agricultors i evitar abusos i males pràctiques.
Al costat d’açò, Elena Cebrián ha incidit en l’aposta per una sèrie de polítiques transversals que, d’una banda, fomenten el relleu generacional, mantenint i millorant les ajudes a la instal·lació de joves, tenint en compte la necessitat de formació, accés a la terra, capacitat d’inversió i canals de comercialització, i associades a altres polítiques d’infraestructures i serveis bàsics. D’altra banda, polítiques de defensa de la qualitat i seguretat agroalimentària i la reciprocitat en els mercats exteriors.
I, finalment, polítiques relacionades amb la reciprocitat respecte als mercats exteriors. Cebrián ha subratllat la importància des d’una perspectiva valenciana de la reciprocitat en les exigències sobre condicions laborals, fitosanitàries, ambientals i de benestar animal, exigint des de la PAC a la política exterior europea que els acords amb tercers països vagen precedits d’un estudi d’impacte i de les mesures de salvaguarda necessàries, si s’escau.