Bota al contingut principal

La Comissió Europea ha posat en marxa un projecte pilot per a ajudar als innovadors que s’enfronten a obstacles normatius mitjançant acords amb les parts interessades i les autoritats públiques. Es tracta del Innovation Deal (Acord d’Innovació), una oportunitat per a provar aquest enfocament en condicions reals i analitzar la seua aplicació pràctica. La Comissió tan sols ha aprovat dos acords d’aquest tipus: un relacionat amb la mobilitat sostenible i el subscrit a Brussel·les sobre reutilització d’aigua per a reg, liderat per la Universitat Politècnica de València i recolzat per la Generalitat.

Es tracta d’un instrument que reuneix a universitats, centres de recerca, empreses privades, autoritats nacionals, regionals i locals dels estats membres així com als serveis competents de la Comissió. Dos comissaris europeus, el de Medi ambient, Karmenu Vella, i el de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas, han presidit l’acte, en el qual ha participat el secretari autonòmic de Medi ambient, Julià Álvaro.

L’objectiu de l’acord és facilitar l’aplicació en el mercat de les tecnologies de membranes anaeròbiques que permeten una recuperació eficient de l’energia i els materials de les aigües residuals, alhora que garantisquen un alt nivell de protecció ambiental i de salut pública. Els treballs a desenvolupar hauran d’identificar, descriure i analitzar els possibles obstacles reglamentaris de la UE, plantejar opcions que permeten trobar solucions a aqueixes barreres en la reutilització de l’aigua i avaluar la seua viabilitat.

El secretari autonòmic ha associat aquesta iniciativa a una clara aposta del Consell per l’economia circular i per una gestió sostenible de l’aigua per a reg. “Si volem enfortir la competitivitat de la nostra economia i”, ha afegit, “reduir la pressió sobre el medi ambient, no ens queda una altra que apostar per la creativitat i la innovació com a elements essencials en la transició al creixement verd”. Es tracta de “passar de les paraules als fets” per a fer realitat l’economia circular, tal com apunta la pròpia Unió Europea.

Per a açò, ha assegurat, “cal aportar noves oportunitats de negoci, amb formes més innovadores i més eficients de produir i consumir, establint les condicions marque més adequades”. La presència del Consell a Brussel·les “demostra que les valencianes i els valencians tenen un compromís compartit amb el futur i el medi ambient”.

L’acte ha consistit en la signatura d’una declaració conjunta d’intencions entre les parts implicades en l’Acord d’Innovació’, del que, a més d’altres països membres, participen, al costat de la Generalitat, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i la Comunitat de Regantes del riu Turia.

La reutilització de l’aigua pot contribuir a solucionar el problema d’escassetat del sud d’Europa. La recuperació d’energia de les aigües residuals pot ser font d’energia rendible i compensar la que consumeixen l’aigua urbana i els sistemes sanitaris, i contribuir a mitigar el canvi climàtic. En recuperar els materials de les aigües residuals es poden obtenir insumosvaluosos en diversos sectors i millorar la viabilitat dels sistemes sanitaris. El nitrogen i el fòsfor poden ser font de nutrients per a l’agricultura.

Els biorreactors anaeròbics de membrana, així com altres tecnologies innovadores, poden permetre l’aplicació sinèrgica de la reutilització de l’aigua i la recuperació de materials i nutrients amb beneficis econòmics per a operadors de tractament d’aigües residuals i usuaris d’aigües residuals tractades. Les tradicionals plantes d’aigües residuals podrien transformar-se en “instal·lacions de recuperació de recursos hídrics”, on el procés de tractament s’optimitza per al pròxim ús de les aigües tractades, mentre que el consum d’energia, la quantitat de residus, els efluents, es minimitzen.

Malgrat els beneficis econòmics i mediambientals de l’economia circular, ni la reutilització de l’aigua ni la recuperació d’energia i nutrients han aconseguit una aplicació a gran escala a Europa. Hi ha un nombre de falles i barreres del mercat que prevé la reutilització de l’aigua i la recuperació de l’energia i l’ús de nutrients de les aigües residuals. Al seu torn, açò impedeix una major captació potencial de noves tecnologies més adequades per a instal·lacions de recuperació de recursos hídrics que la tecnologia convencional. Existeixen barreres regulatòries que desalienten la reutilització de l’aigua per part d’agricultors i altres usuaris potencials, obligant als operadors de tractament d’aigües residuals a realitzar-ho de determinada manera i imposant costos prohibitius.

El ‘Acord d’Innovació’ subscrit se centra en un marc regulador de la UE que afecta a la reutilització de l’aigua amb finalitats agrícoles. Durant 18 mesos s’analitzaran les barreres reguladores que impedeixen un canvi de paradigma cap a la conversió de les plantes de tractament d’aigües residuals en instal·lacions de recuperació de recursos. Altres obstacles podrien ser identificats per a incloure’ls en el projecte. L’anàlisi abastarà com les barreres afecten a les parts interessades dins de la cadena de valor de l’aigua.