Anar directament a les notícies

Cebrián aposta per reforçar la capacitat del bosc per a defensar-se contra els incendis

Publicat el en Governs amb Compromís Medi Ambient

“Era necessari un nou model de gestió forestal sostenible”, ha assegurat la consellera d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en la conferència pronunciada en el Fórum Europa Tribuna Mediterrània, organitzat per Nova Economia Fórum.

Durant la seua intervenció, Cebrián, que ha sigut presentada pel síndic de Compromís en les Corts, Fran Ferri, s’ha referit a una nova política enfocada a “recuperar i potenciar eixa funció protectora dels boscos, estratègica per a la sostenibilitat del nostre territori”.

Baix eixa reorientació, Elena Cebrián ha apuntat actuacions de la conselleria tals com els treballs selvícolas de millora, el manteniment i senyalització de sendes, i la creació de punts d’aigua i refugis per a la fauna; el pla de recuperació de la vegetació i restauració forestal de zones cremades en els últims 20 anys, o les ajudes per al comerç i l’aprofitament sostenible de productes forestals. Totes aquestes inciativascompten amb inversions milionàries a través del Programa de Desenvolupament Rural (PDR).

En aquest sentit, ha explicat que la política de gestió forestal del Consell es basa en un nou paradigma, consistent reforçar la pròpia capacitat del bosc, per a defensar-se davant els incendis, de manera que la seua estructura evite o frene la propagació del foc, en cas d’incendi.

També ha subratllat el respatler al sector pesquer que suposa la Llei de Pesca Marítima i Aqüicultura ja aprovada, i la reclamació al Govern central que, ajunte els propis pescadors i els governs català i balear, duu a terme el Consell per a avançar en mesures urgents de recuperació del Mediterrani. El sector pesquer és el primer a patir el mal estat dels caladors, ha recordat.

S’ha referit, així mateix, a una “nova visió” per a la política de conservació de biodiversitat i espais naturals protegits, que pretén “situar la Comunitat valenciana en l’ideari col·lectiu com un país ric en naturalesa”, i com un territori ben conservat i associat a la presència d’espècies de fauna grans, visibles i escasses. La reintroducció del voltor quebrantahuesos en el Maestrat, que ja està en marxa, és solament un primer pas en aqueix camí aspira a “portar a la Comunitat Valenciana de la perifèria al centre de la conservació de flora i fauna”, i així tornar a “participar en en xarxes nacionals i transnacionals de conservació de la naturalesa que havien deixat de comptar amb nosaltres”.

En la política de l’aigua, la consellera d’Agricultura i Medi ambient ha certificat un canvi de discurs, que ha passat del conflicte al consens, mitjançant el diàleg i la cerca de solucions tècniques. “Han quedat arrere els temps en què s’usava l’aigua per a enfrontar territoris i persones”, ha assegurat. Ha explicat el nou impuls que, des del Consell, s’està donant a infraestructures pendents i s’ha mostrat decidida a exigir “una nova gobernança” en les decisions de política hídrica. “Ens neguem a ser mers espectadors del que es decidisca a Madrid i en les Confederacions”, ha afirmat.