Anar directament a les notícies

Compromís presenta al Senat un projecte de llei per al Reconeixement de les Víctimes del Franquisme i la Memòria Democràtica

Publicat el en Llibertat i Igualtat

Compromís al Senat ha plantejat una iniciativa legislativa per promoure a partir d’un Projecte de Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Franquisme i de la Memòria Democràtica de l’Estat espanyol. El text, de 41 articles, ha estat coordinat pel portaveu Carles Mulet amb diverses organitzacions memorialístiques com la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, que busquen recuperar la memòria històrica, la defensa de la Democràcia i acabar amb la impunitat dels crims franquistes.

La proposta legislativa reivindica el dret irrenunciable de les víctimes del franquisme a la Veritat, la Justícia i la Reparació, tant material com simbòlica, tal com estableixen els organismes internacionals de Drets Humans i el Dret penal internacional. Carles Mulet ha indicat que espera que ara es posicionen els representants a la cambra alta “i que el Senat estiga a l’altura de les circumstàncies en un moment històric en què es compleixen 40 anys de Democràcia i encara queden nombrosos caps que es van deixar per lligar i trencar amb un franquisme que va viciar la transició“.

L’avantprojecte proposa anul·lar els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències instruïdes pel règim franquista per arbitraris i il·legals, adoptant el rescabalament a les víctimes, així com la reconstrucció dels arxius penals i judicials afectats. En el seu títol II proposa mesures per rehabilitar a les víctimes i les seves famílies i comptar amb el reconeixement de víctimes del franquisme. També regula la desaparició forçosa, crea un Cens de Memòria Democràtica amb informació de desapareguts i víctimes de la Guerra Civil i el franquisme amb les circumstàncies de cada cas; un mapa de fosses, la investigació per localitzar els enterraments, establir metodologies d’investigacions, compilar testimonis orals de forma urgent de víctimes i testimonis directes així com un protocol d’exhumacions i la seva planificació, amb fons necessaris per a això en els pressupostos generals de l’Estat.

Els partits polítics democràtics hem de pressionar per reparar aquestes situacions després de 40 anys de Democràcia i per això hem de treballar des de totes les institucions per recuperar les partides per a exhumacions, anul·lar de forma efectiva aquests judicis, tornar la dignitat i honor a persones que van ser eliminades de forma organitzada en 1940 i anys posteriors i les seues famílies que van ser estigmatitzades com a rebels i que les generacions futures vegen la història correctament, com van fer amb la història després del nazisme“, ha indicat Mulet.

En el seu títol III es proposa la reparació a les víctimes que ho van ser per participar en la vida democràtica i defensar-la, mitjançant jornades i homenatges, l’alè a reflexionar sobre qualsevol forma d’exclusió violenta de persones o col·lectius. D’altra banda proposa convertir el 18 de juliol en el dia de record de les víctimes i homenatge a la democràcia “amb l’objecte de mantenir el record de les víctimes des d’un plantejament de salvaguarda dels valors democràtics de respecte, integració, convivència i cultura de pau“.

Entre els béns de la Memòria Democràtica de l’Estat Espanyol s’inclouen els Llocs de Memòria Democràtica, amb significat històric per explicar el passat, fosses, obres realitzades amb treballadors forçats i de resistència i s’integraran com a Béns d’Interès Cultural en el Patrimoni Espanyol. També proposa la realització de rutes de llocs propers entre si i la creació d’un inventari. Així mateix s’inclouran els documents a un Fons Documental de Memòria Democràtica en el qual col·laboraran entitats acadèmiques i institucions titulars d’arxius per al seu estudi i difusió, així com la creació al portal del Govern espanyol d’un apartat relatiu a la Memòria Democràtica.

Finalment proposa accions per retirar aquells elements contraris a la Memòria Democràtica, com plaques, escuts sobre edificis públics, al·lusions a la legitimació de la sublevació militar i la Dictadura franquista o títols honorífics. A més proposa il·legalitzar aquelles entitats que incomplisquen la llei i deixar sense subvencions i ajudes públiques de l’Administració a aquelles entitats que no eliminen dels seus edificis i espais públics els símbols contraris a la Memòria Democràtica i un règim sancionador. Les actuacions previstes en la Llei estarien coordinades per una Comissió Tècnica de Memòria Democràtica.