La renda garantida de ciutadania va aconseguir les 51.274 persones destinatàries el passat any 2017, una quantitat que suposa un creixement del 60,8 per cent respecte a 2013, en plena crisi econòmica, quan van ser 31.886, segons ha explicat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra.
“Aquestes xifres demostren -segons Oltra- que el Consell del Botànic està complint el seu compromís de rescatar persones”, tal com ho confirmen els nombres de l’any que acaba de finalitzar, i que evidencien una “visible millora” tant en la gestió com en la implantació d’una llei que “portava anys en l’oblit”, amb el “perjudici i menyscapte” que va suposar per a la ciutadania quan “la crisi era més forta i afectava a més persones”.
Una altra dada que reflecteix la millora de la gestió, tal com afirma la vicepresidenta del Consell, són les prestacions concedides, que han tingut un creixement en 2017 del 80,7 per cent respecte a 2013, ja que el passat any es va arribar a concedir un total de 27.252 enfront de les 15.075 de fa quatre anys.
Aquest augment en el nombre de prestacions concedides es deu al fet de que el ritme de gestió de les renovacions de les ajudes és “molt més àgil que abans”, la qual cosa permet que moltes persones puguen cobrar “2 o 3 prestacions a l’any”, el que afavoreix “una major continuïtat de la prestació, proporcionant estabilitat a les persones”.
Sobre aquest tema, Oltra ha destacat els prop de 58 milions d’euros que la Conselleria ha pagat en prestacions durant el passat any, i també ha ponderat que la línia va tenir al llarg de l’exercici 4 increments pressupostaris, la qual cosa evidencia que el compromís del Consell amb la consideració de la partida de renda com a crèdit ampliable és una realitat, de manera que quan el pressupost destinat a aquest fi s’esgota es reposa de forma automàtica.
Amb els augments de crèdits, el pressupost destinat en 2017 a sufragar la renda garantida de ciutadania es va incrementar fins als 57,9 milions d’euros, una quantitat que contrasta amb el pressupost que es destinava a aquesta prestació en els anys on la crisi econòmica era més forta, com en 2008, on la renda tenia un pressupost assignat d’1,6 milions d’euros.
Cal recordar que el pressupost inicial de la renda garantida per a enguany 2017 aconseguia els 41 milions d’euros, quantitat totalment compromesa o bé a través del pagament directe a través de les direccions territorials o dels 86 ajuntaments i institucions municipals, que actuen com a entitats col·laboradores.
Persones titulars i beneficiàries
Mónica Oltra ha incidit que la gestió d’aquests dos anys també està marcant un increment en el nombre de titulars i persones beneficiàries, que en els dotze mesos del 2017 sumen un total de 51.274, de les quals 21.368 tenen la condició de titular de l’ajuda, i 29.906 són beneficiàries.
Aquestes xifres, ha assenyalat, van en la mateixa línia d’increment de l’any anterior, quan per primera vegada es van arribar a les 50.198 persones destinatàries d’ajudes (20.007 titulars i 30.191 beneficiàries), i que evidencien l’efectivitat de les “mesures urgents que es van adoptar fa dos anys davant la caòtica i greu situació d’emergència social, heretada de l’anterior govern”.
En aquest sentit, ha volgut agrair al personal de l’administració autonòmica “l’esforç i la labor realitzada al llarg del passat any per a poder incloure més persones dins del sistema de renda”.
Nova llei de renda valenciana d’inclusió
Paral·lelament, Oltra ha indicat que la llei de renda valenciana d’inclusió, aprovada el passat mes de desembre, i que es preveu estiga vigent a en el primer semestre de l’any, inclou millores respecte a l’actualment vigent, com l’ampliació i flexibilització dels requisits per a poder accedir a l’ajuda, l’augment de temps de cobertura de la prestació i l’estalvi en la gestió burocràtica.
L’objectiu de la nova normativa, segons ha explicat, és oferir una “resposta digna i de justícia” a les realitats carencials, de vulnerabilitat i precarització que, al seu judici, han produït “un alarmant increment de l’exclusió social i un debilitament de la cohesió social a la Comunitat Valenciana”.
Amb la nova llei l’import de la prestació serà, segons el salari mínim interprofessional a la qual està referenciada, de 495,32 euros, en el cas d’un titular, i 679,30 euros per a una unitat familiar de quatre persones, al que se sumaria un 2 per cent en el cas de necessitar ajudes per a habitatge i pobresa energètica, amb el que l’ajuda s’elevaria a 619 euros i 849 euros respectivament, enfront dels 385 actuals.
Principals novetats
La normativa introdueix novetats significatives com la de contemplar la possibilitat que la renda tinga caràcter indefinit, quan fins ara hi havia un límit de 3 anys, amb una manca de dues.
A més, la renda valenciana d’inclusió contempla dues modalitats de prestacions econòmiques en funció de la situació de vulnerabilitat econòmica, social o laboral de la persona i la seua unitat de convivència: la renda complementària d’ingressos que no arriben al 80 per cent del salari mínim interprofessional i la renda de garantia que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes .
Respecte a la renda de garantia, que entrarà en vigor a l’abril de 2018, inclou al seu torn dues modalitats una de garantia d’ingressos mínims i una altra d’inclusió social, mentre que la renda complementària d’inclusió comprèn dues modalitats, una complementària d’ingressos per prestacions que serà efectiva a l’abril de 2019 i una altra complementària d’ingressos del treball que serà entrarà en vigor a l’abril de 2020.
En aquesta línia, la norma simplifica la tramitació i s’estalvia gestió burocràtica, de manera que seran els ajuntaments els que s’encarreguen de fer les valoracions de les persones demandants de la renda, i els serveis centrals de la conselleria s’encarregaran de la gestió, aconseguint així que els equips municipals puguen centrar-se a fer intervenció sobre el terreny.
Entre les millores que arreplega el text, també s’inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tenir el mateix domicili, sempre que els serveis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, de manera que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l’educatiu o el d’habitatge, sense necessitat d’haver de fer tràmits addicionals.
Així mateix, la llei estableix com a novetat l’eliminació de la distinció entre entitats municipals col·laboradores i no col·laboradores, apostant per la municipalització en la instrucció, tramitació i seguiment de la prestació de renda de garantia en les seues dues modalitats.