Bota al contingut principal

El Consell ha aprovat l’avantprojecte de Llei, de la Generalitat, d’Estructures Agràries.

El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, que ha estat l’encarregat d’informar dels assumptes aprovats pel Govern valencià, en estar la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, a Brussel·les, ha posat èmfasi que es tracta d’una llei “molt important” enfocada per “superar les debilitats estructurals que pateix el model agrari valencià”.

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, que ha intervingut al costat d’Alcaraz per explicar el contingut de la nova llei, ha assenyalat que “forma part de tot un seguit de línies de treball que conformen en conjunt una política agroalimentària valenciana”, una tasca que “havia faltat en els últims anys, fet que està provocant situacions en el sector agrari que calia abordar i que no s’atenien des de feia molt de temps”.

En aquest sentit, Cebrián ha destacat que “aquesta llei s’ha d’entendre com un instrument dinamitzador que ajude a superar les debilitats, donant rendibilitat a la producció agrària valenciana, i a aprofitar les moltes fortaleses que té el nostre sector”.

La consellera d’Agricultura ha insistit que “es tracta d’una eina fonamental per adaptar l’agricultura valenciana als reptes actuals i, en definitiva, al segle XXI. I també per tornar la il·lusió i l’orgull al sector agrari valencià”.

“En definitiva, amb aquesta Llei d’Estructures Agràries el que pretenem és contribuir a reforçar, afavorir i agilitzar les millors condicions estructurals que ajuden a la nostra producció, de manera que siga competitiva, rendible i sostenible”, ha indicat Cebrián.

D’aquesta manera, l’objectiu principal d’aquesta llei és establir un nou marc general que impulse la millora de les estructures agràries, amb la finalitat de superar la pèrdua de rendibilitat dels últims anys i contribuir a la consolidació d’una agricultura que oferisca oportunitats de vida digna, que fomente la incorporació de joves i dones i potencie els professionals, apostant per la sostenibilitat.

Entre les novetats que introdueix es troba la creació de la figura de l’agent dinamitzador; l’elaboració d’un mapa agronòmic com a eina de planificació; la posada en marxa d’una Xarxa de Terres o la introducció d’incentius fiscals a l’adquisició i l’arrendament de finques rústiques, entre altres mesures.

Una vegada aprovat el text pel Consell, serà ara remès al Consell Jurídic Consultiu i el Consell Econòmic i Social per tal que elaboren els dictàmens pertinents. Així mateix, s’enviarà a associacions professionals de ramaderia o altres entitats del sector, cooperatives, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, enginyers agrònoms i altres administracions i institucions públiques per tal que hi facen les al·legacions pertinents.

Responsabilitats penals en la gestió d’anteriors directius de VAERSA

D’altra banda, Alcaraz ha donat compte de l’informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre el control financer de les despeses en compres i serveis exteriors realitzats a l’empresa pública VAERSA ​​entre gener de 2006 i juny de 2015, del qual es desprenen possibles responsabilitats penals en actuacions dutes terme per directors de l’empresa pública amb anteriors governs.

En relació a la informació resultant de la investigació de la gestió de VAERSA, el conseller de Transparència ha indicat que “es tracta d’una situació greu, no només per la quantitat dels diners, sinó perquè es tracta d’un comportament que no espera ni desitja la societat valenciana”.

Així mateix, Alcaraz ha insistit que “el Govern del Botànic continuarà treballant per recuperar tots els actius”.

L’informe de la Intervenció General de la Generalitat reflecteix que durant 2006 i 2015 es van efectuar despeses mitjançant l’ús de targetes de crèdit amb càrrec a comptes de VAERSA ​​per un total de 138.525 euros, dels quals 45.265 euros van ser extraccions en efectiu en caixers automàtics, un fet que, excepte justificació extrema, pot constituir un acte de lucre.

També s’han detectat compres abonades amb les targetes de crèdit, la major part correspon a despeses de restauració, destacant els més de 12.000 euros en un mateix restaurant a 89 ocasions, de les quals 65 en dissabte o diumenge; així com despeses amb una “dubtosa i inexistent” relació amb les funcions pròpies del seu càrrec, com ara concessionaris de cotxes, grans magatzems i altres comerços, així com una estació d’esquí.

Acció Popular contra la violència masclista

En un altre ordre de coses, el Consell ha autoritzat l’Advocacia de la Generalitat a exercir l’acció popular per l’assassinat de Margaret, una dona de 79 anys i nacionalitat britànica, que va morir el passat 19 de febrer en una residència de majors del Campello per les ferides causades, presumptament, per la seua parella.

Alcaraz ha insistit que, amb aquesta mesura, “volem deixar clar, una vegada més, que els agressors no tenen lloc en la nostra societat, una societat avançada que pretén construir relacions igualitàries”.

Consolidació del model valencià d’autogovern

Entre els assumptes, el Consell també ha aprovat la creació de la Comissió Interdepartamental encarregada de coordinar el desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia i impulsar el model valencià d’autogovern, des de la qual es coordinaran les iniciatives adoptades pels diferents departaments del Consell en aquest sentit, en compliment dels objectius de l’Acord del Botànic.

Entre les funcions de la nova Comissió està, d’una banda, la de rebre i analitzar la informació subministrada per cada conselleria, i adaptar pautes i criteris de coordinació del desenvolupament estatutari en el marc d’una estratègia conjunta per a tota l’acció del Consell.

D’altra banda, té com a objectiu materialitzar i fer visible un model d’autogovern que enquadre l’acció política del Consell en el seu conjunt. Això suposa delimitar uns principis d’actuació, fixar unes preferències en funció dels interessos generals implicats i actuar-hi d’acord, configurar els serveis públics de la manera que millor permeta cobrir les necessitats de la societat, col·locar en un lloc prioritari la transparència, el bon govern i la participació ciutadana i, en definitiva, establir les bases per a involucrar tots els valencians i les valencianes en aquest projecte comú.