Bota al contingut principal

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha defensat la importància de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana com una norma que àmplia drets “a un col·lectiu històricament discriminat sense llevar-li’ls a ningú” i que cerca “protegir a les persones per sobre d’aqueixes ments fosques que volen alliçonar”

Oltra ha fet aquestes declaracions en el debat sobre la totalitat de la Llei integral per la igualtat efectiva del col·lectiu LGTBI i contra la discriminació per orientacions sexuals i identitat de gènere. La primera elaborada per l’equip de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en col·laboració amb les conselleries amb competències en educació, sanitat, justícia i treball i consensuada amb entitats socials i partits polítics.

En la seua intervenció, la vicepresidenta ha destacat que aquesta llei “es centra en el plànol de la inclusió contraposat a un fanatisme que pretén l’exclusió”. “Vinc a proposar una norma fonamentada en l’amor i no en l’odi”, ha incidit.

La norma regula els drets de les persones trans en àmbits tan diversos com l’educatiu, el sanitari, el social o l’administratiu amb la finalitat d’establir un marc normatiu adequat per a garantir el dret d’autodeterminació de gènere de les persones que manifesten una identitat de gènere sentida diferent a l’assignada en el moment del seu naixement.

La vicepresidenta ha destacat, entre les fites del projecte normatiu, la despatologización de la transsexualitat, en la mesura en què aquesta ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana. “La diversitat, l’orientació o l’expressió de gènere no són cap malaltia, sinó la capacitat de l’ésser humà de decidir per si mateix”, ha incidit.

“Es tracta d’una aposta conjunta per a assegurar que la transsexualitat no és una patologia, per la qual cosa ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana”, ha explicat Oltra.

“Aquesta llei és fruit de l’Acord del Botànic, però ho és també de totes les propostes que arreplega el sentiment de les entitats i el consens de l’emergència i la urgència integral en matèria d’identitat trans”, ha afirmat, i en aquest sentit ha recordat que en el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei van participar fins a 35 persones en representació de partits polítics, universitats o entitats del sector, la qual cosa la converteix en “un dels textos més participatius i consensuats fins ara”.

La vicepresidenta ha manifestat que des del Govern de la Generalitat se senten “especialment satisfets d’aquesta llei”, perquè permeten a la societat valenciana sentir-se “més lliure, més rica, més diversa, en definitiva, millor”.

Aspectes normatius

L’objectiu de la norma és regular el reconeixement legal del dret a la identitat de gènere de tota persona en un exercici lliure i sense pressions legals o socials i, com a concreció d’aquest reconeixement, garantir que la llei aplicable a les persones no les patologiza o sotmet a condició de prejudici sobre la seua capacitat, dignitat i habilitats.

El marc normatiu regula aspectes tan necessaris per a la plena integració de les persones trans en la societat, com l’empara en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d’edat o l’atenció gerontológica especialment en les residències de la tercera edat, situacions a les quals ha de prestar-se especial atenció.

El text arreplega, entre altres qüestions, el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones transexuales, lliurement manifestada, sense la necessitat de prova psicològica o metgessa. A més, planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa necessària adequada a la seua identitat dins de les competències autonòmiques, amb l’objectiu d’afavorir una millor integració i evitar situacions de sofriment per exposició pública o discriminació.

De la mateixa manera, reflecteix la necessitat que existisca una coordinació entre les àrees d’educació, sanitat i igualtat, per a assegurar una ràpida detecció i actuació davant situacions discriminatòries o que atempten contra la identitat de gènere expressada per les i els menors.

Drets en l’àmbit sanitari

En l’àmbit sanitari, l’avantprojecte de llei garanteix a les i els menors trans l’accés a tractaments de bloqueig hormonal a l’inici de la pubertat i al tractament hormonal croat en el moment adequat de la pubertat, per a afavorir que el seu desenvolupament corporal es corresponga amb el de les persones de la seua edat. Així mateix, disposaran d’un pla de seguiment, acompanyament i assessorament psicològic.

D’altra banda, segons el projecte normatiu, des del servei sanitari públic de la Comunitat Valenciana, s’oferirà a les persones trans una cartera de serveis, amb un procés d’atenció individualitzat que facilite la presa de decisions informades.

La teràpia sexològica, farmacològica i hormonal en el procés de trànsit cap al gènere sentit, així com suport psicològic durant les fases de hormonación i cirurgies, estan reflectits en l’avantprojecte de la Llei d’Identitat de Gènere.

En el seu articulat, a més, inclou els tractaments quirúrgics de cirurgia de exèresis de mama i genitals, i reconstructiva de genitals i altres tractaments mèdics i quirúrgics requerits per a la modificació corporal, que asseguren la seua congruència amb la identitat de gènere de les persones.

Protocol d’atenció educativa a la identitat de gènere

En el terreny educatiu, la normativa preveu el desenvolupament d’un protocol d’atenció educativa a la identitat de gènere que implicarà que els centres educatius de la Comunitat Valenciana hauran de garantir que la documentació administrativa d’exposició pública, entre la qual es troba les llistes de classe o la informació publicada en els taulers d’anuncis escolars, arrepleguen la identitat de gènere escollida per l’alumnat, sempre amb el consentiment de les seues mares, pares o tutors legals.

El protocol estableix a més que es respectarà la imatge física, així com la lliure elecció de la indumentària de l’alumnat, l’accés i l’ús de les instal·lacions del centre d’acord amb la identitat de gènere sentida, incloent els lavabos i els vestuaris i que la comunitat educativa del centre es dirigisca a les persones trans pel nom que hagen triat.

L’avantprojecte de llei estableix que la Generalitat adoptarà les mesures necessàries en l’àmbit educatiu perquè es promoga el respecte i la protecció del dret a la identitat i l’expressió de gènere en aqueix àmbit.

Mesures en l’àmbit social i d’ocupació

En el terreny laboral, on l’exclusió de les persones trans és molt alta, s’estableix la incorporació d’aquest col·lectiu al costat d’aquells que tenen major dificultat per a accedir a una ocupació, quant a mesures de formació, orientació i inserció laboral.

També les persones trans veuran reconeguda la seua circumstància específica en l’àmbit social, doncs la Generalitat elaborarà un programa marque d’actuació per a la seua inclusió a través dels serveis socials, que a més vetlaran per la seua protecció en el cas de menors d’edat. L’avantprojecte de llei també fa referència a la protecció especial en el cas de persones transjoves, majors, depenents o amb diversitat funcional.

A més, el text inclou mesures en l’àmbit de l’oci, la cultura, l’esport, la cooperació, la comunicació i la seguretat i emergències. En aquest últim cas s’inclou tant un protocol d’atenció a víctimes de delictes d’odi per motiu d’identitat o expressió de gènere, així com formació als diferents cossos i forces de seguretat i emergències.

Infraccions i sancions

Finalment, l’avantprojecte de llei disposa d’un títol sobre la tutela administrativa, amb l’objectiu de protegir a les persones trans enfront de qualsevol violació del seu dret a la igualtat, per la qual cosa s’estableixen una seriosa d’infraccions i sancions per la realització d’accions o omissions contràries als drets arreplegats en el text.