La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha qualificat d'”històrica” la jornada reivindicativa de dijous, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, que suposa “un abans i un després” en la lluita per la igualtat entre dones i homes.
Oltra ha destacat que les manifestacions feministes celebrades ahir “van desbordar totes les ciutats, convertint-se en un fet històric que canvia el món, ja que les dones ens hem unit per dir “prou” i hem demostrat no només que sense nosaltres para el món, sinó que en aquests moments el que estem fent és aconseguir que avance”.
Per a la vicepresidenta, “s’ha marcat un punt d’inflexió importantíssim; ja no serà res com abans, perquè s’ha aconseguit posar en el focus la necessitat que a hores d’ara del segle XXI la igualtat entre homes i dones comence a ser un fet”.
En aquest sentit, ha apuntat que més enllà de “les lleis que ja atorguen aquesta igualtat, cal una igualtat que siga real i palpable: que s’acabe amb la bretxa salarial, amb les fotos únicament d’homes quan es parla, per exemple, del poder econòmic, que es trenquen els sostres de vidre. Tot això des d’ara ja no serà igual que abans”, ha insistit.
Així mateix, Oltra ha assenyalat que la jornada reivindicativa d’ahir ha provocat que “ara ja no hi haja cap dirigent polític que no es definisca com a feminista, perquè per fi s’ha instal·lat la idea que el feminisme és la ideologia que vol la igualtat entre homes i dones, i això és una cosa que comparteix qualsevol demòcrata que crega en els drets humans”.
“A més, -ha afegit- s’ha posat en l’agenda pública dels temes de la igualtat i la gent no està disposada que no siguen una realitat les polítiques que la promoguen”.
És el moment de prendre mesures reals
En aquesta línia, la vicepresidenta ha recordat que l’actual Consell “no ha deixat de prendre mesures a favor de la igualtat en la part en què tenim competències” i ha citat, entre elles, els dos decrets aprovats avui pel Consell de suport a les famílies monoparentals i per a equiparar les indemnitzacions de les víctimes de violència de gènere a les de terrorisme.
També s’ha referit a altres, com la incorporació de clàusules socials en la contractació pública, “de manera que es dóna més punts a les empreses que té més dones en els consells d’administració o que contracten a dones en situació de vulnerabilitat o víctimes de violència de gènere, o la creació d’Unitats d’Igualtat en totes les conselleries. Tot té una mirada de gènere en qualsevol decisió que es pren”.
Tot i això, ha indicat que hi ha altres mesures, sobretot les que afecten al mercat laboral, “que són competència del Govern estatal” al qual ha instat que “a partir d’aquest moment, es millore i es comence a legislar en aquest mateix sentit”.
En concret, ha recordat que qualsevol mesura encaminada a combatre la bretxa salarial “fa necessari canviar moltes coses, començant per la darrera reforma laboral, i prendre mesures que garantisquen l’equiparació dels salaris”.
A més, ha destacat la necessitat de posar en marxa els mecanismes “perquè les empreses hagen d’incorporar dones en els seus consells d’administració i que hagen de tenir dones conselleres delegades, però això cal fer-ho mitjançant una llei estatal, ja que no és competència de les comunitats autònomes”.