Comunitat científica, analistes i organismes internacionals porten anys advertint i demostrant que la propera crisi econòmica mundial serà la de l’energia, causada per l’escassetat del petroli i derivats a mitjà termini, per les majors dificultats de l’extracció, pel creixement exponencial de la demanda per part dels països emergents i per la conseqüent pujada exponencial del seu preu, sense descuidar-nos dels majors riscs ambientals amb la repetició inevitable d’episodis de fuites i contaminació com els casos del golf de Mèxic o el mar de la Xina, allò que rep el nom de Peak Oil.
Per tant, és indispensable que tots els governs, també el del País Valencià, adopten mesures contundents de canvi en la planificació i gestió de l’energia per tal d’anticipar la desvinculació entre producció, mobilitat, benestar social i consum de combustibles fòssils, no només per minorar els efectes de la crisi següent, sinó per contribuir al canvi econòmic i social que requereix la mateixa supervivència de la humanitat.
COMPROMÍS es proposa situar el canvi de model energètic la propera legislatura en el primer objectiu de l’agenda econòmica per mitigar la futura crisi econòmica, que serà d’origen energètic, el canvi de model econòmic i social, i la necessitat de complir els objectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic, que obliga a implantar polítiques destalvi, eficiència i increment denergies renovables.
Des de COMPROMÍS proposem un canvi radical en les politiques energètiques i ambientals, ho fem amb el convenciment que aquesta és una mesura necessària per garantir el benestar i la cohesió social, la protecció del medi i per crear ocupació estable i de qualitat, en nous àmbits de producció i serveis com:
Les energies renovables, tant en l’apartat de recerca i innovació com de producció d’instal·lacions de generació neta i la seua implementació ordenada i distribuïda: eòlica, tèrmica, geotèrmica, fotovoltaica, biomassa, etc.
La construcció ecoeficient i la rehabilitació i gestió energètica d’edificis.
El material rodant i les infraestructures pel transport públic ferroviari o col·lectiu, tant de persones passatgeres com de mercaderies, així com els mecanismes de gestió de les infraestructures existents (gestió de peatges, velocitat variable, carrils bus-vao, etc.).
Els vehicles elèctrics, híbrids o amb combustibles alternatius.
Les xarxes de distribució dels vehicles elèctrics.
Per a COMPROMÍS, el desenvolupament d’un model energètic alternatiu passa també per l’estalvi i l’eficiència. No es tracta de renunciar al benestar que proporcionen els serveis energètics, sinó de fer-ne un ús racional i incrementar-ne tant com es puga l’eficiència.
Aconseguir els mateixos serveis gastant menys energia permet un desenvolupament econòmic i social que no es basa en el creixement del consum, sinó en major benestar social i qualitat ambiental.
Davant de la previsió de l’escassetat energètica i d’un increment dels preus, cal fer de la innovació, l’estalvi i l’eficiència energètica un factor clau per evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses, i fins i tot la mateixa desaparició de sectors productius incapaços dadaptar-se, com ja estem patint. El sectors productius s’han de redimensionar i renovar i, si cal, transformar-se per adaptar-se al nou model energètic, econòmic, social i territorial de la sostenibilitat. L’aposta decidida i sense retorn de la UE per una economia baixa en carboni implica la necessitat de posar-se en aquest camí per no seguir perdent competitivitat i oportunitats de mercats. Altrament, es tracta dun compromís per a la supervivència que no es pot obviar.
En aquest context, la reconversió energètica de la indústria automobilística ha de permetre substituir un parc de vehicles actual, molt contaminant i molt consumidor d’energia, per vehicles elèctrics eficients i per vehicles destinats al transport públic, mantenint i, fins i tot, incrementant l’ocupació d’una forma més sostenible i d’acord amb els objectius de protecció del medi ambient. Tanmateix, aquest canvi tecnològic ha d’anar vinculat al canvi modal (menys transport privat i per carretera i més transport col·lectiu i per ferrocarril) per tal que esdevinga energèticament i ambientalment rellevant.
Les grans constructores de carreteres i autopistes han de reconvertir-se per ser capaces de construir les infraestructures ferroviàries i de logística de les mercaderies que seran necessàries per substituir al transport per carretera.
La idea darticular la Unió Europa sobre la base d’una Comunitat Europea de les Energies Renovables (European Community for Renewable Energy), tal com proposen entitats ecologistes d’altres països, és un missatge de canvi profund i refundador de les relacions econòmiques. Les línies deficiència i estalvi, junt al desplegament de les renovables, possibilitaran aquests objectius sempre que existesca una voluntat política ferma.
El País Valencià ha d’invertir en el desplegament de les eòliques, la biomassa i les energies solar i geotèrmica. En la propera legislatura, ens proposem treballar per desenvolupar el gran potencialitat de l’eòlica marina al nord i sud del país, també de forma equilibrada i respectuosa amb el medi marí.
L’energia solar s’ha destendre més en el paisatge urbà, com és l’aprofitament del sostre
d’equipaments públics i naus industrials. Pel que fa a la geotèrmia de profunditat, aquesta
té unes grans possibilitats en una part del subsòl del País Valencià.
Totes aquestes branques s’han de combinar amb la generació a escala domèstica, com ja preveuen el Decret Valencià d’Ecoeficiència en l’Edificació i el Codi Tècnic de l’Edificació, però que es pot incrementar amb la implantació de microeòliques o de geotèrmia de petita escala.
L’èxit daquest conjunt de mesures requereix d’un canvi cultural en l’aproximació i la valoració que la nostra societat fa de l’energia i de la generació, la distribució i el consum d’aquesta. Aquest canvi cultural requereix apostar per models de producció distribuïda, de major proximitat i corresponsabilitat en el cicle de generació-distribució-consum; passa per la descentralització i la diversificació de fonts de generació, requereix d’un gran impuls de les tecnologies netes, la innovació, el desenvolupament i la implantació, i la creació de llocs de treball especialitzats en tota la línia de producció, distribució i comercialització.
En paral·lel, cal que s’eliminen els actuals obstacles per a la comercialització de l’energia produïda des de l’àmbit domèstic a la xarxa general. Cal planificar la generació elèctrica distribuïda al territori, evidenciant la innecessarietat d’autopistes elèctriques com la MAT, així com evitar grans centrals tèrmiques o de producció nuclear.
S’ha de substituir el concepte de xarxa elèctrica basada en els objectius de les empreses productores i distribuïdores per un concepte basat en les necessitats de les persones i entitats consumidores: xarxes més descentralitzades que permeten noves demandes, com la implantació dels vehicles elèctrics.
Des del punt de vista de la política energètica i del model econòmic i social, l’èxit d’aquesta nova concepció de l’energia ha de suposar la limitació del poder dels grans oligopolis dels hidrocarburs i l’energia.
L’autogeneració facilita una democràcia de major qualitat, on les decisions polítiques graviten sobre la sobirania dels recursos energètics.
Cal concretar el tancament de totes les centrals nuclears peninsulars.
COMPROMÍS ha presentat al Parlament espanyol una proposta de Pla pont pel tancament de les centrals nuclears, que té per finalitat garantir el subministrament energètic, a partir de fonts netes en un procés gradual de tancament d’aquestes centrals.
En aquest context, expressem la nostra negativa a la instal·lació del cementiri de residus nuclears a Zarra.
COMPROMÍS pren com a punt de partida de les seues propostes de 30-25-30 per tal d’assegurar una reducció efectiva dels gasos d’efecte hivernacle.
La darrera revisió (desembre de 2009) del Pla d’Energia Valencià (PEV) 2006-2015 no comporta una millora en els escenaris, la identificació de riscs i barreres ni la concreció de les estratègies en relació amb la primera versió del PEC 2006-2015.
Ateses les qüestions plantejades, COMPROMÍS proposa les següents mesures a complir d’ara al 2015:
Mesures de fiscalitat verda sobre el consum energètic: Progressiva substitució dels diversos impostos que graven els vehicles, per una taxació vinculada al grau d’eficiència energètica, a les emissions efectives de gasos contaminants i de partícules i als tipus de combustibles que utilitzen. En definitiva, establir una fiscalitat única sobre els vehicles, en funció del major o menor grau de respecte al medi i a la seua eficiència a l’hora d’utilitzar
recursos energètics no renovables.
Afavorir especialment la compra de vehicles híbrids i elèctrics. L’Administració pública ha de ser capdavantera, impulsant la substitució progressiva de la flota de vehicles de l’administració per d’altres amb aquestes característiques.
Establir una taxa sobre els carburants fòssils com a taxa finalista per impulsar el canvi de model energètic, d’acord amb la proposta corresponent de l’apartat de fiscalitat. A més dels recursos aportats al Fons, aquest és un incentiu per al desenvolupament de les energies renovables, atès que la taxa afectarà a aquelles activitats econòmiques que no aposten per les energies renovables, farà més atractius els vehicles elèctrics, farà més
rendibles les instal·lacions de renovables i generarà estalvi.
Tancament de les centrals nuclears. COMPROMÍS s’oposa a la instal·lació dun cementiri nuclear al País Valencià. A escala estatal defensem el Pla pont per l’energia nuclear. La finalitat del pla pont és permetre el tancament gradual de les centrals nuclears tot assegurant el subministrament energètic a partir de fonts netes. Es tracta de definir un període de transició un colp les centrals nuclears estiguen amortitzades (pel cas d’Espanya són 25 anys) i fer una pròrroga de 5 anys més, durant la qual es generaria un fons a partir dels beneficis de les centrals. El fons tindria el repartiment següent: 20% destinat al manteniment i seguretat de les centrals nuclears, 15% al gestor de la central corresponent, 15% destinat a la dinamització social i econòmica de les zones més directament afectades pel futur tancament de les centrals nuclears (amb participació dels seus ajuntaments), 50% per a l’impuls i la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i l’eficiència energètica.
Impulsar els punts de recàrrega de vehicles elèctrics a les poblacions de més de 10.000 habitants.
Mesures de foment, tant directes com fiscals, al sector forestal per orientar la gestió del bosc cap a una major absorció de les emissions de CO2 i per l’aprofitament energètic de la biomassa en centres de producció de proximitat.
Reorientar el sector de la construcció cap a la construcció ecoeficient i la rehabilitació energètica (aïllaments d’edificis, climatització, substitució de calderes, domòtica, etc.). Els ajuts per reducció de CO2 faran que la inversió siga rendible. Caldrà promoure la investigació en nous camps, i en especial, en matèria de rehabilitació. La capacitació professional dels professionals en totes les fases de construcció, orientada a la millora de la qualitat, la seguretat laboral, la tecnificació de processos, la prefabricació delements, i la millora en l’organització d’empreses i l’eficàcia en el sector.
Reconvertir el sector de l’automoció cap a la producció de vehicles elèctrics, híbrids o amb combustibles alternatius, així com cap a la producció de material rodant i de gestió d’infraestructures de transport públic ferroviari i col·lectiu de persones passatgeres i mercaderies.
Incorporar a la planificació urbanística i territorial l’objectiu de reducció demissions, afavorint la ciutat compacta i reduint la mobilitat privada.
Estimular la substitució d’electrodomèstics de baixa eficiència energètica per d’altres de més eficients.
Implantar els 3.500MW eòlics previstos en el Pla d’energia.
Impulsar l’acumulació de l’energia eòlica mitjançant els bombaments reversibles, la capacitat d’intercanvi i l’acumulació en hidrogen.
Arribar als 100.000 sostres solars al País Valencià.
Impulsar l’aprofitament dels sostres d’edificis públics per a la producció d’energia fotovoltaica.
Implantar 800MW fotovoltaics en sostre i sòl.
Fer prospeccions geotèrmiques d’alta profunditat i implementar projectes d’aprofitament de l’energia geotèrmica tant a petita escala com en centrals de generació híbrida: geotèrmica-cicles combinats.
Iniciar projectes pilot d’aprofitament de les ones del mar.
Impulsar projectes públics denergia termosolar de concentració.
Desenvolupar els biocombustibles de nova generació de forma controlada i que no supose substitució de produccions alimentàries- en flotes públiques (autobusos, recollida de residus, bombers, etc.), sector agrari i pesquer.
Impulsar la cogeneració en edificis industrials i equipaments de sostre superior als 10.000m2.
Fomentar les xarxes urbanes centralitzades de calor-fred-electricitat en noves urbanitzacions.
Impulsar les plantes de biomassa a les comarques forestals i generadores de subproductes agrícoles.
Impulsar l’aprofitament del biogàs a depuradores i instal·lacions ramaderes.
Aprofitar el fred de les plantes de regasificació de la xarxa de gas.
Prioritzar la I+D+i en ús eficient de l’energia, estalvi i fonts renovables.
Reorientar els plans d’estudi i la formació ocupacional cap al sector energètic.
Reconvertir l’actual Agència Valenciana de l’Energia (AVEN) en una veritable agència de l’energia del País Valencià, a fi que puga ser un instrument àgil, efectiu i amb recursos per desenvolupar encara més els objectius de la reconversió energètica, pel que caldrà també reclamar a l’Estat la transferència de més competències i recursos en matèria energètica, de recerca i innovació.
Fomentar la creació d’agències municipals d’energia que treballen la descentralització energètica i la generació d’energies renovables.
Aplicar els principis de decreixement vinculats a l’estalvi energètic de les administracions públiques.
Fomentar els carrils bus i els carrils per vehicles d’alta ocupació i car-pulling (cotxe compartit).
Fomentar les bicicletes públiques i el carsharing.
Promoure una prova pilot d'”smart grid” (xarxa de distribució intel·ligent) i dissenyar un pla per tenir una xarxa intel·ligent que cobrisca tot el territori els propers 20 anys.