Anar directament a les notícies

7. Un comerç més urbà al servei de les ciutats, els pobles i la ciutadania

El sector comercial compleix dues funcions vitals per a l’economia: posar a l’’abast de la ciutadania els productes de consum i proporcionar la informació necessària per tal que allò que consumim siga efectivament allò que escau per satisfer les nostres necessitats.

La proliferació de centres comercials periurbans i de grans superfícies ha estat criticada per COMPROMÍS. Cal adequar a les exigències de la Directiva europea de lliure circulació de serveis, l’’establiment de límits importants a aquest model que té la seua raó de ser en els moviments especulatius de capital més que no en la vocació de servei que es reclama a qualsevol operador comercial.

Tot i això, no es pot negar que el tipus d’’oferta que proporciona aquest model resulta atractiu per a una part substancial de la població, i és per això que, en el marc de la defensa del que s’’ha denominat“ model valencià de comerç”, s’’han de dedicar esforços i recursos a transformar els centres urbans tradicionalment dedicats a l’’activitat comercial per tal d’evitar-ne la desertificació i la consegüent degradació urbana.

Adequar tot allò que contribueix a un millor comerç (l’’accessibilitat, la neteja, la seguretat o la millora de l’’espai públic i els elements urbanístics i de mobiliari) han estat potenciats en les nostres viles i ciutats que, en general, podem considerar que disposen de millors centres urbans i millor comerç en aquests que una dècada enrere.

Fer front a la contínua pressió que exerceixen els grans operadors per assolir unes condicions de major flexibilitat en termes d’’obertura dels establiments o de permissivitat amb determinats tipus de venda que difícilment seria capaç de resistir el segment més tradicional -encara força nombrós- de l’’oferta i amb aquest, de nou, el model de comerç urbà, de major proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb l’’espai
públic.

És per això que, per tal de mantenir l’’equilibri entre els diferents formats comercials, vetllar pels drets de les persones consumidores i assegurar que les nostres ciutats es troben ben servides comercialment, però sense perjudicar el bon desenvolupament de les funcions urbanes dels espais tradicionalment destinats a l’’activitat comercial, proposem una política comercial basada en els eixos següents:

Reforçar el suport al petit comerç urbà com a element cabdal de la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats, promovent la implicació real d’’aquest comerç en el teixit social del lloc on s’’ubica. Crear taules de concertació d’’àmbit municipal, on comerciants i d’’altres agents socials puguen debatre i acordar regles de funcionament per facilitar l’’ús cívic i plural de la ciutat i l’’espai públic.

Ampliar les limitacions a la instal·lació d’’equipaments comercials fora de la trama urbana i controlar les operacions urbanístiques de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint aquest model.

Millorar la regulació dels elements que configuren el marc de referència per al funcionament dels establiments comercials, en especial els dies i horaris d’obertura, tenint en compte tant els drets de les persones consumidores com els de les persones que treballen als comerços.

Apostar per una millora de la qualitat del servei ofert pel petit comerç urbà, principalment mitjançant fórmules de col·laboració entre els propis operadors, i d’’aquests amb l’’Administració pública i el teixit associatiu.

Fer dels mercats municipals del País Valencià les veritables locomotores comercials dels centres urbans, enfocant-los cada colp més cap a una oferta de major qualitat i major base local, i que actuen al mateix temps com a promotors dels bons hàbits alimentaris de la població.

Instar al reconeixement dels establiments comercials amb una trajectòria més llarga com a defensa de la diversitat i la personalitat comercial dels nostres centres urbans, davant de la creixent uniformització que experimenten en la composició i la titularitat dels establiments a tot el país.

Regular de manera específica la venda no sedentària amb la finalitat d’’enquadrar-la dins del marc legislatiu valencià. Negociar la regularització d’’altres tipus de venda ambulant que no comporte la persecució ni criminalització d’’aquests venedors i venedores.