Bota al contingut principal

La Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció entrà en vigor el 14 de desembre de l’’any 2005 com un instrument internacional jurídicament vinculant que fa propostes per posar fre a la corrupció des de la prevenció i des de l’’acció directa contra els casos que embruten les administracions públiques.

La importància de tindre òrgans competents per a vigilar la transparència de les campanyes electorals i el finançament dels partits polítics. També la convenció defensa la transparència a l’’hora de fer contractacions públiques i codis estrictes de control per als funcionaris i càrrecs públics.

Des de les Nacions Unides defensen la participació ciutadana per a conéixer tot el que passa en l’’administració pública i així, prevenir la corrupció. També, esta convenció parla d’’endurir les lleis per a castigar als corruptes.

Des de Compromís defensem la transparència i proposem mesures per evitar la corrupció, un problema que brolla dia a dia de les diferents administracions públiques del País Valencià i que cal posar fre pel bé de la democràcia i per la dignitat d’’eixes institucions.

Crear l’’oficina antifrau valenciana
La iniciativa de crear una institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a la Comunitat Valenciana, amb el nom d’’Oficina Antifrau al territori valencià, té com objectiu ser una eina per a reforçar les bones pràctiques de l’’Administració pública i del sector públic que s’’hi relaciona.

Així, s’’hauria d’’aprovar en el parlament valencià una llei que crearà l’’Oficina Antifrau amb l’’objectiu de prevenir i investigar possibles casos d’’ús o destinació fraudulents de fons públics o qualsevol aprofitament il·lícit derivat de conductes que comporten conflicte d’’interessos o l’’ús particular d’’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.

Crear un registre de contractes menors i pagaments per caixa fixa de l’’administració pública
La gran quantitat de contractacions que realitza una administració pública la quantia de la qual considerada per la Llei 30/2007, de 30 d’Octubre, de Contractes del Sector Públic com a menor i les exigències de la qual per a la seua realització són mínimes, provoca en la pràctica que els contractes menors queden exempts, la major part d’ells, d’un efectiu control, previ o posterior, per part dels poders públics i institucions. La mateixa sort corren els pagaments per caixa fixa, que en la pràctica resulten impossibles de fiscalitzar.

S’’hauria d’’aprovar una llei que establirà l’obligatorietat que existisca un registre de contractistes per a contractes menors la qual cosa introdueix un element més de transparència i agilitat perquè l’existència d’un llistat d’empreses que estan en disposició d’oferir un servici, realitzar una obra o subministrar béns de forma centralitzada, li permet
als diferents serveis administratius una ferramenta a què acudir amb agilitat per a cobrir les necessitats que sorgisquen. I a més s’elimina el caire de la decisió individual de l’autoritat o funcionari que pot estar desviada pel seu coneixement personal d’una persona o empresa.

Garantia de transparència en la gestió econòmica de les empreses i les fundacions públiques
Només un cos jurídic de normes que eviten eludir el control al que han d’estar sotmesos els governants i gestors, per part dels ciutadans i ciutadanes, bé per mitjà dels seus representants, bé per mitjà del teixit associatiu o per si mateix, pot evitar situacions indesitjades de desviaments de diners públics per a finalitats particulars. Sense perjuí
d’’allò establert al Codi Penal per a conductes delictives, el parlament valencià hauria d’’aprovar una llei per augmentar els mecanismes de control de la gestió econòmica dels recursos públics en les empreses públiques, i de les empreses de participació majoritàriament pública.

Alhora s’’hauria d’’introduir la figura del Auditors Públics de la gestió dels recursos econòmics, de manera que es garantisca el control i fiscalització eficaç d’’aquestes empreses.

També s’’hauria de modificar la Llei 8/1998, de 9 de desembre, de Fundacions de la Comunitat Valenciana, per a introduir la representació democràtica en el Patronats, i per introduir la figura del Auditors Públics de la gestió dels recursos econòmics, de manera que es garantisca el control i fiscalització eficaç d’’aquestes fundacions.

Control de les despeses protocol·làries i d’altres regals de representació
S’’hauria d’’aprovar una llei que establirà l’existència de partides per a despeses de representació, partint del principi que l’existència en els pressupostos d’una quantitat per a estes despeses protocol·làries i regals de representació, ben utilitzada, permet cobrir una necessitat en les relacions socials que s’estableixen normalment i que depèn de l’alt càrrec competent el seu bon ús, la qual cosa no exclou disposar de criteris administratius i una
fiscalització prèvia i posterior de les institucions i òrgans administratius de control pressupostari.

D’altra banda, la discrecionalitat i, de vegades, la urgència de realitzar alguns regals o despeses protocol·làries no entra en contradicció amb l’exigència de la publicitat i la concurrència de l’activitat administrativa, ja que tal circumstància pot esmenar-se amb convocatòries anuals per a la contractació de serveis que cobrisquen, quan siga necessari, eixes atencions.

Crear un registre d’obsequis a les autoritats, funcionaris i empleats públics
L’estricta però breu regulació arreplegada en el Codi Penal en relació a la prohibició de rebre obsequis per part de les autoritats i funcionaris públics xoca amb els usos i costums entre les persones que afavoreix l’intercanvi d’obsequis particularment en dates assenyalades.

S’hauria d’establir una normativa específica, amb la creació d’un registre d’obsequis, per donar transparència i dissuadir a ambdós parts per evitar que mitjançant els obsequis es puga interferir el funcionament correcte de l’administració pública en el comportament del qual només ha de primar l’interés general.