La Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció entrà en vigor el 14 de desembre de l’any 2005 com un instrument internacional jurídicament vinculant que fa propostes per posar fre a la corrupció des de la prevenció i des de l’acció directa contra els casos que embruten les administracions públiques.
La importància de tindre òrgans competents per a vigilar la transparència de les campanyes electorals i el finançament dels partits polítics. També la convenció defensa la transparència a l’hora de fer contractacions públiques i codis estrictes de control per als funcionaris i càrrecs públics.
Des de les Nacions Unides defensen la participació ciutadana per a conéixer tot el que passa en l’administració pública i així, prevenir la corrupció. També, esta convenció parla d’endurir les lleis per a castigar als corruptes.
Des de Compromís defensem la transparència i proposem mesures per evitar la corrupció, un problema que brolla dia a dia de les diferents administracions públiques del País Valencià i que cal posar fre pel bé de la democràcia i per la dignitat d’eixes institucions.
Crear l’oficina antifrau valenciana
La iniciativa de crear una institució específicament dirigida a preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal al servei del sector públic a la Comunitat Valenciana, amb el nom d’Oficina Antifrau al territori valencià, té com objectiu ser una eina per a reforçar les bones pràctiques de l’Administració pública i del sector públic que s’hi relaciona.
Així, s’hauria d’aprovar en el parlament valencià una llei que crearà l’Oficina Antifrau amb l’objectiu de prevenir i investigar possibles casos d’ús o destinació fraudulents de fons públics o qualsevol aprofitament il·lícit derivat de conductes que comporten conflicte d’interessos o l’ús particular d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.
Crear un registre de contractes menors i pagaments per caixa fixa de l’administració pública
La gran quantitat de contractacions que realitza una administració pública la quantia de la qual considerada per la Llei 30/2007, de 30 d’Octubre, de Contractes del Sector Públic com a menor i les exigències de la qual per a la seua realització són mínimes, provoca en la pràctica que els contractes menors queden exempts, la major part d’ells, d’un efectiu control, previ o posterior, per part dels poders públics i institucions. La mateixa sort corren els pagaments per caixa fixa, que en la pràctica resulten impossibles de fiscalitzar.
S’hauria d’aprovar una llei que establirà l’obligatorietat que existisca un registre de contractistes per a contractes menors la qual cosa introdueix un element més de transparència i agilitat perquè l’existència d’un llistat d’empreses que estan en disposició d’oferir un servici, realitzar una obra o subministrar béns de forma centralitzada, li permet
als diferents serveis administratius una ferramenta a què acudir amb agilitat per a cobrir les necessitats que sorgisquen. I a més s’elimina el caire de la decisió individual de l’autoritat o funcionari que pot estar desviada pel seu coneixement personal d’una persona o empresa.
Garantia de transparència en la gestió econòmica de les empreses i les fundacions públiques
Només un cos jurídic de normes que eviten eludir el control al que han destar sotmesos els governants i gestors, per part dels ciutadans i ciutadanes, bé per mitjà dels seus representants, bé per mitjà del teixit associatiu o per si mateix, pot evitar situacions indesitjades de desviaments de diners públics per a finalitats particulars. Sense perjuí
d’allò establert al Codi Penal per a conductes delictives, el parlament valencià hauria d’aprovar una llei per augmentar els mecanismes de control de la gestió econòmica dels recursos públics en les empreses públiques, i de les empreses de participació majoritàriament pública.
Alhora s’hauria d’introduir la figura del Auditors Públics de la gestió dels recursos econòmics, de manera que es garantisca el control i fiscalització eficaç d’aquestes empreses.
També s’hauria de modificar la Llei 8/1998, de 9 de desembre, de Fundacions de la Comunitat Valenciana, per a introduir la representació democràtica en el Patronats, i per introduir la figura del Auditors Públics de la gestió dels recursos econòmics, de manera que es garantisca el control i fiscalització eficaç d’aquestes fundacions.
Control de les despeses protocol·làries i d’altres regals de representació
S’hauria d’aprovar una llei que establirà l’existència de partides per a despeses de representació, partint del principi que l’existència en els pressupostos d’una quantitat per a estes despeses protocol·làries i regals de representació, ben utilitzada, permet cobrir una necessitat en les relacions socials que s’estableixen normalment i que depèn de l’alt càrrec competent el seu bon ús, la qual cosa no exclou disposar de criteris administratius i una
fiscalització prèvia i posterior de les institucions i òrgans administratius de control pressupostari.
D’altra banda, la discrecionalitat i, de vegades, la urgència de realitzar alguns regals o despeses protocol·làries no entra en contradicció amb l’exigència de la publicitat i la concurrència de l’activitat administrativa, ja que tal circumstància pot esmenar-se amb convocatòries anuals per a la contractació de serveis que cobrisquen, quan siga necessari, eixes atencions.
Crear un registre d’obsequis a les autoritats, funcionaris i empleats públics
L’estricta però breu regulació arreplegada en el Codi Penal en relació a la prohibició de rebre obsequis per part de les autoritats i funcionaris públics xoca amb els usos i costums entre les persones que afavoreix l’intercanvi d’obsequis particularment en dates assenyalades.
S’hauria destablir una normativa específica, amb la creació d’un registre d’obsequis, per donar transparència i dissuadir a ambdós parts per evitar que mitjançant els obsequis es puga interferir el funcionament correcte de l’administració pública en el comportament del qual només ha de primar l’interés general.